Nova sentència judicial que equipara valencià i català

Fa temps que en vam parlar i avui ens n'hem assabentat per Vilaweb que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha acceptat el recurs de les universitats de València i d'Alacant contra l'ordre de la Conselleria de Cultura (?) del 2006 que no reconeixia la llicenciatura en filologia catalana per a acreditar el coneixement de la llengua a les oposicions als cossos de professors d'ensenyament secundari.

Amb això el TSJ valencià avala l'equiparació de valencià i català, com a estatutària i acadèmica. Com que aquesta és la quinzena sentència del TSJV que equipara el valencià amb el català (a més, hi ha la del Tribunal Constitucional i la del Suprem espanyols), les universitats consideraven que la conselleria havia desobeït la justícia, i ara el tribunal els dóna la raó.

Caldrà veure què fa ara la "suposada" Conselleria de Cultura.

Per Sant Joan a la Vall d'Aran

Tot i que ara no feia tant temps que no sortíem, aquest Sant Joan hem anat a veure com cremaven el Faro i les falles a Les, la veritat és que ens ha agradat molt tot el ritual que envolta la crema d'aquest tronc d'avet, amb els balls que hi tenien lloc mentre cremava, així com les dances amb les falles.

Us deixem algunes imatges tant de la crema de l'Haro com de l'excursió que vam fer l'endemà a Bordius, un poble abandonat no fa gaires anys.

Com podeu veure també vam trobar algun bolet, gràcies a les pluges d'aquesta primavera.

Esperem que us agradin!

AirBerlin, rectificació o boicot

Des d'e-criteri s'ha endegat una campanya per fer que AirBerlin rectifiqui la seua postura de menyspreu a la nostra llengua. Us encoratgem perquè en feu difusió i perquè envieu el correu que proposen a la responsable de relacions públiques de la companyia aèria i al president d'AirBerlin Ibèria, Álvaro Middelmann.

Aquí reproduïm part del manifest d'e-criteri:

"AirBerlin ha demostrat novament el seu menyspreu a la llengua catalana i a la nostra cultura. Ho ha fet aquest cop amb una editorial escrita pel president de la companyia a la revista que reparteixen als passatgers dels seus vols. La companyia alemana té seu a Mallorca i des d'allà fa anys que fa mans i mànigues per desprendre's d'allò que diuen que els fa tanta nosa: la catalanitat del territori i la seva gent. Tanmateix, no renuncien a fer negoci amb els nostres diners. És a dir, volen els nostres diners, volen el nostre paisatge i el seu atractiu turístic, però no ens volen a nosaltres. Cal dir-los clarament que si no hi ha una rectificació clara per part seva i un canvi radical en el seu tracte a la nostra llengua, hi haurà un boicot i campanyes de desprestigi per la seva companyia i el què ells mateixos representen."

Esperem que rectifiquin i que adoptin postures respectuoses amb la diversitat cultural d'aquest món.

València no és un circuit!

Encara que no aparega als mitjans (i menys als oficials), hi ha gent i col·lectius valencians que discrepen de les polítiques oficials de les diverses institucions, les quals lluny de treballar pels ciutadans només ho fan de cara a la galeria.

Així, les associacions següents estan...

Per una ciutat sostenible i habitable
COORDINADORA FÓRMULA VERDA, ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DEL LITORAL, ACCIÓ PEL CLIMA, VALÈNCIA EN BICI, ACCIÓ I REFLEXIÓ, ECOLOGISTES EN ACCIÓ, COMPROMÍS PEL TERRITORI

... i han elaborat el següent:


MANIFEST CIUTADÀ: www.formulaverda.com/adhesiones.html

10 RAONS CONTRA EL CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA I A FAVOR D'UNA CIUTAT SOSTENIBLE I UNA NOVA CULTURA URBANA



Els sotasignats, ciutadans i ciutadanes de València i altres ciutats d'Espanya, Europa i el món, manifestem la nostra oposició a la realització del CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA, per les raons següents:



1.- INFRASTRUCTURA: En la Comunitat Valenciana hi ha un circuit, de recent construcció, per a competicions de cotxes i motos, el Ricardo Tormo, a Xest, que podria adequar-se i millorar-se per a tindre un escenari permanent i de primer orde per a la F1.

2.- COSTOS SOCIALS : La inversió de diners públics en un negoci privat com la F1 és una decisió de les Administracions Valencianes que no respon a les prioritats socials dels barris de la ciutat; en especial als més pròxims al circuit, menys vistoses però més importants per a la majoria de la població.

3.- SEGURETAT: Els riscos de la F1 per a pilots, tècnics, públic i entorn es multipliquen quan les competicions es realitzen amb traçats sobre trames urbanes i s'inclouen infrastructures provisionals.

4.- URBANISME: El circuit urbà respon a superats models de mobilitat urbana (sustentats en l'ús intensiu del cotxe privat), ignora el PGOU, afecta zones habitades i àrees verdes de la ciutat (el llit del riu Túria) i és incompatible amb el desenvolupament equilibrat i sostenible del front marítim.

5.- MOBILITAT: El traçat, el muntatge i desmuntatge d'instal·lacions (durant setmanes o mesos) i la pròpia realització de l'esdeveniment ocasionen seriosos problemes en els accessos al Port i als Poblats Marítims, implicant greus trastorns de mobilitat per als habitants de la zona i per a tots els ciutadans i ciutadanes de València.

6.- MEDI AMBIENT: La realització del circuit urbà sent el País Valencià un dels territoris d'Europa que més s'allunya del compliment del Protocol de Kyoto i dels Acords de la UE, i sent València una de les ciutats de l'Estat que pateix una major contaminació atmosfèrica procedent del tràfic privat, evidència la total insensibilitat mediambiental tant de l'Ajuntament com de la Generalitat.

7.- CONTAMINACIÓ ACÚSTICA: València, una de les ciutats amb major nivell de contaminació acústica d'Europa, destaca per la permisivitat amb les que havien de ser situacions excepcionals, però que, per la seua repetició i freqüència, deixen de ser-ho. També en aquest cas els bòlids que superen els 120 decibels es convertiran en companyia habitual en repetides i diverses ocasions al llarg de l'any.

8.- CULTURA URBANA I EDUCACIÓ: La realització del circuit urbà és una apologia de la velocitat i un menyspreu a la cultura no sols urbana, sinó també humana al començament del segle XXI, quan els polítics i tècnics més sensats d'Europa i tot el món estan fomentant la sostenibilitat de les ciutats, potenciant el transport públic, limitant l'ús del vehicle privat, i defenent l'espai públic. Les activitats del circuit urbà suposen un retrocés educatiu cap a la conducció agressiva i la violència vial al lligar en l'imaginari ciutadà, sobretot dels joves, ciutat i velocitat. Esta il·lògica associació d'idees està en l'origen de les carreres il·legals i del "terrorisme suïcida" vial que es produeix en els carrers de diferents ciutats.

9.- PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Davant de la forma com les autoritats locals i autonòmiques han gestionat el circuit urbà (submisa davant de les exigències dels patrons del milionari negoci de la F1 i sorda davant de les reivindicacions dels ciutadans i la constitucional sol·licitud d'informació), el present Manifest reivindica la participació ciutadana a favor de la democràcia i el respecte a l'altre.

10.- COMPLIMENT DE LA LEGALITAT: El decret del 8 de febrer pel qual el Consell regula la Fórmula 1,constituïx tot un estat d'excepció ambiental, vulnerant un total de 8 lleis distintes. Mai abans en la història de la democràcia espanyola s'havien reduït un conjunt tan nombrós de garanties jurídiques de l'Estat de Dret amb esta brevetat.


En síntesi i per totes les raons anteriors, la nostra radical oposició al CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA. No tant a l'espectacle en sí, sinó al model de vida i de cultura urbana que representa, aliè als desafiaments mediambientals i energètics del segle XXI i als nous horitzons de producció, consum i benestar sostenibles, compartits i solidaris que volem per als nostres fills i néts.


Col·laboreu amb ells i adheriu-vos al manifest.

D'Àger a la Règola

Després d'unes setmanes sense sortir de casa per la pluja o per altres motius, aquest diumenge vam anar d'excursió amb família. Com podeu observar a les imatges, el dia no estava gens clar, vam sortir d'Àger sense pluja, però pel camí ens va ploure intermitentment, i vam arribar a la Règola amb una pluja considerable. De tota manera va pagar la pena.

Tira Ecol en català

Ací teniu una vinyeta de la tira Ecol que setmanalment tradueixen al fòrum de SomGNU. Aquesta setmana va de la guerra de formats.

Manifest blocaire contra el transvassament

Com que qualsevol nova cultura de l'aigua passa per no fer cap transvassament i qualsevol connexió entre conques ho és per definició, recolzem el que diuen a l'Ebresfera i subscrivim totalment el seu:

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

Per fi... 'nem d'excursió

Aprofitant el pont de l'1 de maig (sí, vam tenir la sort de fer-ne), vam anar dos dies a la Serra d'Irta, al nord del País Valencià, entre Alcossebre i Peníscola.

Feia molts anys que teníem ganes d'anar-hi i per fi ho hem aconseguit.

Amb aquesta entrada el bloc recupera el sentit del seu nom que fa tant temps que tenia perdut. Veurem quant dura.

Us deixem algunes imatges del viatge.

InstallInsti: instal·lació d'ubuntu a l'IES Torre Vicens de Lleida

Doncs això, que el proper 13 de maig es fa una festa d'instal·lació del nou ubuntu 8.04 LTS HardyHeron a l'IES Torre Vicens de Lleida. Teniu més informació ací.

Ja falta menys!

A València, acte de desgreuge i memòria per a les víctimes del franquisme.

Al web del fòrum per la memòria del País Valencià es pot llegir:

ACTE DE DESGREUGE I MEMÒRIA PER A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME SOTERRADES A LES FOSSES COMUNES DEL CEMENTERI DE VALÈNCIA

Justicia, Veritat i Reparació

Les organitzacions sotasignades, davant de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que permet que l’Ajuntament destruesca la fossa comuna de la Secció 7a Dreta (en la qual foren soterrades milers de víctimes del franquisme) mitjançant la construcció al seu damunt de 1.030 nínxols, i davant també de la construcció del "macrosantuari" de l’arquebisbat per tal de poder retre homenatge permanent a les "víctimes innocents de la Santa Cruzada", en terreny públic donat pel mateix ajuntament que no ha realitzat mai res per a honrar i homenatjar les víctimes de la repressió franquista, nosaltres, organitzacions i ciutadans i ciutadanes demòcrates,

ENTENEM que aquests fets són una discriminació intolerable i un greu afront a les víctimes del franquisme, a les seues famílies i a la societat democràtica en general, per la qual cosa fem una crida a totes les persones que se senten demòcrates a acudir al cementeri per a l’acte de desgreuge que s’hi celebrarà el 20 D’ABRIL, DIUMENGE, A LES 12 HORES, per tal d’honrar les víctimes, dir-ne els noms i continuar exigint que l’ajuntament de la nostra ciutat senyalitze els fossars i respecte les persones que hi ha soterrades.

Aquest és un acte més necessari que mai per a continuar exigint Justícia, Veritat i Reparació.

Adhesions: forumperlamemoria@nodo50.org

Guillem Agulló... ni oblit, ni perdó

15 ANYS DESPRÉS, NO T’OBLIDEM

L’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador moria assassinat per un grup de feixistes a la vila valenciana de Montanejos. Com tants militants independentistes i d’esquerres als Països Catalans, Guillem havia patit la coacció sistemàtica per part de la ultradreta més rància en connivència amb els estats ocupants. Com tants, decidí afrontar les circumstàncies socials i nacionals adverses amb la lluita transformadora, constructiva i coherent. La diferència, però, va ser que en aquell cas les pressions i l’obsessió malaltissa de l’espanyolisme el va portar a una mort dramàtica que sacsejà les consciències de la societat catalana.

La complicitat de la “justícia” i dels partits governants en el moment, PSOE i PP, es mostrà amb tota la seua naturalesa grotesca i odiosa.

Amb l’habilitat característica de les consciències conformistes occidentals la majoria ha anat oblidant aquell succés condemnant-lo a l’ostracisme del calaix de les anècdotes desagradables. El silenci ofensivament taciturn dels mitjans envers la impunitat de què gaudeixen els assassins del Guillem, que fins i tot s’han arribat a presentar en unes eleccions, en contrast amb la repressió constant i desmesurada contra l’independentisme revolucionari és una mostra evident del fet que la suposada normalització política al nostre país, no pot considerar-se cosa semblant: la sacralitzada transició als territoris catalans sota domini espanyol no deixa de ser res més que una suavització de l’estat d’excepció permanent en què ens veiem sumides.

15 anys després, no podem dir que el feixisme, que el neonazisme torna: el feixisme mai ha marxat, s’ha adaptat simplement a les circumstàncies, ha anat prenent o perdent embranzida segons el context.

En una situació política pràcticament idèntica, amb PSOE i PP al capdavant, el País Valencià és escenari diàriament d’intimidacions i atacs –com els ocorreguts darrerament a Castelló de la Plana- de consentiment, complicitat i impunitat de criminalització cap a les idees independentistes i cap a la vertadera esquerra. Els escamots de fanàtics ultradretans aprofiten una situació social complexa marcada per les problemàtiques de la immigració per fer la feina bruta als carrers. La feina bruta d’una classe política que no es molesta a ocultar o dissimular el seu odi cap a tot allò que sone a català o subversiu.

A la Catalunya Nord, l’ultranacionalisme xenòfob del Front National pren característiques tràgiques. Al Principat i les Illes som espectadors de l’auge del discurs racista i totalitari d’organitzacions que s’autoproclamen independentistes catalanes.

La democràcia liberal permet i promou aquests moviments descaradament antidemocràtics i els utilitza com a defensa preservadora del règim socioeconòmic imperant.

Cal que tinguem ben present que només amb un canvi estructural, revolucionari i trencador podrem acabar amb aquest càncer, amb aquesta amenaça irracional vers el gènere humà; la xacra feixista només té sentit en un context d’explotació i opressió i el nostre deure és aturar-la: ja siga espanyola, francesa o catalana. No consentirem cap més atac.

Avui tenim ben clar que el millor homenatge al nostre company és la victòria, la victòria de la revolució independentista. I ho sabem, perquè avui totes i tots som Guillem. 15 anys després ni oblidem ni perdonem. Cap agressió sense resposta!

FestaHardy a Caldes de Montbui

La Comunitat Local d'ubuntaires en català, coneguda com el Catalan LoCo Team, ha previst una Festa de Presentació de la nova versió d'ubuntu a la biblioteca de Caldes de Montbui. Com que la nova versió surt el proper dijous 24 d'abril, la festa es farà el dissabte 26.

Aquesta versió, la 8.04 perquè surt l'abril de 2008, s'anomena HardyHeron (GarsaRobusta en català) i serà una versió amb suport oficial durant un període llarg (LTS per les sigles angleses), cosa que la fa bastant adient per ser instal·lada per gent que no vulgui complicar-se gaire la vida.

Teniu un enllaç a la barra de la dreta que us porta al wiki de la festa.

Sembla que finalment la festa s'anomenarà HolaHardy, per votació popular, seguint el joc de paraules d'ubuntu, les festes anteriors es van anomenar respectivament FestaFeisty (per la FeistyFawn, 7.04) i GrescaGutsy (per la GutsyGibbon, 7.10); potser s'haurà de començar a pensar en un nom per la versió de l'octubre, la 8.10 IntrepidIbex (i aquí hi pot haver molt joc, se m'acaba d'acudir Instal·lacióIntrèpida, ni que sigui força innocent respecte a d'altres possibilitats).

Fórmula merda

Segons que diu Vilaweb, la Generalitat Valenciana ha tirat pel dret (com sempre) i ha decidit que la Fórmula 1 és d'interès general i per tant no cal respectar cap tipus de normativa (no només les ambientals que sempre se les passen pel forro, sinó que ara es passen pel forro fins i tot les reguladores de l'urbanisme) i dóna carta blanca a les empreses que hi participaran per fer tot allò que vulguin i com vulguin. La cosa és tan greu que tot allò relacionat amb el circuit queda eximit de demanar llicència d'obres (!), activitat ni declaració d'impacte ambiental. Tampoc no han informat veïns ni ningú (cas del col·lectiu Fórmula Verda), amb la qual cosa esperen que ningú no els protesti. ESPEREM QUE NO SIGUI AIXÍ!!!!!!

Censura del Ministeri d'Indústria espanyol a Amnistia Internacional

Ja fa vuit mesos que l'anunci d'Amnistia Internacional "El Poder de Tu Voz" no es pot emetre als canals estatals de televisió. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç obstaculitza la seua emissió esgrimint raons polítiques. No només nega el caràcter de servei públic de l'anunci, amb la qual cosa impedeix la seua emissió gratuïta, sinó que a més el qualifica com publicitat política, i per tant prohibida, sent sancionable la seua emissió.

Evidentment, tal com ha dit Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya, "Aquesta qualificació vulnera drets com la comunicació lliure d'informació veraç i la prohibició de la censura prèvia. Durant aquests vuit mesos no s'ha pogut emetre l'anunci i segueix sense poder fer-ser per televisions nacionals".

Això no obstant, hi ha canals de televisió que ja han emès "El Poder de Tu Voz", com ara Canal Sur i Illes Balears 3, quant als de titularitat pública. I n'hi ha d'altres de caràcter privat com MTV, National Geographic Channel, People & Arts o Paramount Comedy que també ho estan fent. Altres mitjans de comunicació com els diaris Público, El País o La Vanguardia, entre altres; han publicat aquest anunci en la seua versió gràfica.

Pels qui vulgueu fer-ne difussió, ací us deixo un altre enllaç al vídeo perquè el pugueu passar fàcilment. Ja direu.

Seguim vius

Ni que faci molt temps que no hi escric, el bloc continua bategant.

Tretzena sentència per la unitat de la llengua

A Vilaweb es fan ressò de la tretzena sentència del Tribunal Superior de Justícia Valencià que reconeix la unitat de la llengua considerant que el terme valencià és el recollit oficialment a l'estatut, mentre que en l'àmbit acadèmic se l'anomena català, amb la qual cosa dóna validesa jurídica a l'ús tant del terme valencià com català per referir-se a la llengua que ens és pròpia als valencians (i també als catalans i als balears, a més d'andorrans i alguns aragonesos, francesos i italians).

Caldrà veure quin respecte té ara el partit del govern valencià per la justícia i els tribunals, tant que s'hi omplen la boca.

Carta al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana

Copie tot seguit la Carta al Molt Honorable President de la Generalitat que he llegit al bloc de Volem TV3

Lligat a aquest tema hi ha la notícia llegida a Vilaweb sobre les protestes que hi va haver ahir dissabte tant a Castelló de la Plana com a Elx, demanant als Reis la tornada de TV3 al País Valencià.

03 gener 2008

CARTA AL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Per Joan Olivares (Guanyador del Premi Octubre de Narrativa Andròmina 2006)

Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana:

Des que els funcionaris del vostre govern han tancat el repetidor de TV3 de la Carrasqueta que estic molt preocupat. Ja feia temps que sentia als mitjans de comunicació que vós i el vostre govern amenaçàveu amb el tancament, però em pensava que la cosa no anava de veres, que no seria res més que una fumerada de brossa de riu, d'aquelles a què els polítics ens teniu tan acostumats, amb la intenció de traure'n un cert profit electoral sense comprometre-us gaire. Però ja he vist que no, que quan se us en posa una en el cap tireu pel dret i no us encanteu en palles.

Quan m'imagine els nostres paisans alacantins en el moment de posar la tele i comprovar que on abans apareixia la TV3 ara tot és neu i soroll, m'esgarrife com no en podeu tindre idea. Més que res, Molt Honorable President, perquè em veig a mi mateix d'ací a unes setmanes en aquesta tessitura i el món em cau als peus. M'agradaria que m'entenguéreu; mireu: nosaltres, vull dir la meua família, som valencians de soca-rel (si vós en tinguéreu interés us podria ensenyar el meu l'arbre genealògic que per una de les branques s'enfila fins a la meitat del segle XVI sense moure'ns de la comarca; tot i que no considere que això siga cap mèrit especial, em fa gràcia de dir-ho més que siga a benefici d'inventari), i resulta que la nostra forma d'entendre el fet valencià és molt diferent de la vostra. No vull dir millor ni pitjor, Déu me'n guard de pontificar sobre assumptes del budell, la nostra manera de sentir-nos valencians és simplement la nostra i res més. I us puc assegurar que, tot i que no és majoritària al nostre país, la compartim amb una quantitat gens menyspreable de gent, persones majorment de bona fe, de nobles sentiments democràtics, tan valencians i tan respectables com jo i, si em permeteu, com vós mateix. Feu-vos càrrec, Molt Honorable President, que nosaltres estem absolutament convençuts que l'arrel catalana del nostre estimat País Valencià és força profunda, i no ens fa gens ni mica de vergonya de proclamar-ho als quatre vents, ans al contrari, ens en sentim ben orgullosos; tant d'això com de la gran quantitat i varietat de branques i branquetes que al llarg de la història s'han anat afegint al gran arbre de tots els valencians. I mireu què us dic: potser n'estem equivocats, perquè ningú no és l'amo de la veritat absoluta, però per aquesta mateixa raó potser l'equivocat sou vós i tots els que com vós neguen el fonament de catalanitat que, en la nostra opinió, sustenta i dóna sentit, si més no, a la llengua i la cultura del poble valencià.

Ja fa més de vint anys que una bona colla de valencians, dels que vós i els vostres correligionaris en diríeu catalanistes, i nosaltres també, vam invertir els nostres diners i la nostra il·lusió en fer arribar a ca nostra les emissions de la televisió de Catalunya. De seguida hi vam descobrir que aquella manera d'encarar la recuperació de la llengua i la cultura, tot i no ser tampoc cap panacea, s'adeia molt més amb la nostra condició i la nostra aspiració nacional que no pas la que se'ns oferia des de dins del país, sobretot des de les seues institucions. L'arribada de la televisió de València, amb la seua particular manera de fer i desfer com un matalafer matusser, ens reafirmava en les nostres conviccions. I això no s'ha d'entendre, Molt Honorable President, com tan sovint se'ns acusa, en el sentit que nosaltres ens sentim catalans i no pas valencians. Heu de saber que no és això, és simplement que la manera com nosaltres voldríem gestionar la nostra valencianitat s'acosta més a la manera com ells gestionen la seua catalanitat, i que, a més, som partidaris de compartir amb catalans i mallorquins moltes més coses que les que les actuals estructures polítiques permeten i auguren per a un futur immediat, com ara aquelles relacionades amb la llengua i la cultura pròpies i compartides. I no insistiré més en aquesta qüestió perquè ara com ara no pretenc convéncer ningú de la bondat de les nostres raons, simplement prove de reclamar el dret de viure la meua vida d'acord amb les meues idees i d'expressar-les amb llibertat i democràticament.

Com us deia, l'arribada de la televisió valenciana ens va acabar de refermar en les nostres conviccions: els governants valencians, ens pareixia a nosaltres, no hi mostraven gran interés en la recuperació de la llengua i la cultura pròpies del país; ans al contrari, ja els anava bé amb un sistema que perpetuava el paper secundari que hem jugat els valencians els darrers 300 anys. Si hi dedicaven un petit esforç a totes aquestes coses, ens feia tota la impressió que era només per cobrir un expedient que, en qualsevol cas, quedava molt lluny de les nostres expectatives d'exercir com a ciutadans de ple dret i en valencià. En poques paraules, d'aconseguir per primera vegada en la història d'aquest país, d'ençà el nefand 1707, deixar de sentir-nos ara i adés forasters a casa nostra.

Per si tot això no fóra prou, amb l'arribada del PP al govern de València el problema s'agreujava notablement, i a la manca de respecte (sempre des del nostre punt de vista) a la llengua i cultura valencianes, s'hi afegeix un afany manipulador que arriba a extrems que ens pareixen absolutament intolerables: informació sesgada, manipulada, tendenciosa, partidista, deshonesta, etc. que, gràcies a Déu, podíem compensar a través de les emissions més ponderades i fiables (tampoc cap panacea, tot s'ha de dir, no siga que encara es creguen ells que ja n'estàvem contents amb les molletes de pa que ens donaven de tant en tant) de l'altra tele, de l'única suficientment nostra, de la TV3.

Tot això, Molt Honorable President, us ho dic perquè entengueu que, donades aquestes circumstàncies, és fàcil d'entendre que des de fa molts anys a ma casa, com també a moltes altres cases de famílies valencianes de bona fe i tan honorables, si m'ho permeteu, com vós i com jo, la TV3 és el referent televisiu principal. Per als meus fills, la TV3 és quelcom més que una televisió. S'han educat amb els seus programes infantils, s'han informat amb els seus telenotícies, s'han divertit i s'han emocionat amb les seues sèries, han viatjat amb els seus reportatges, etc. Ells, simplement, no s'imaginen un món sense la TV3. Per això, quan ara els explique que potser d'ací unes setmanes es quedaran sense la seua tele, no ho poden entendre. Què han fet ells, Molt Honorable President, per a merèixer aquest càstig? Com els puc explicar que un estat democràtic, un govern democràtic, un país democràtic, un president democràtic condemna els seus habitants a no veure la televisió que han vist tota la seua vida i que consideren imprescindible? Com puc fer-los entendre que la democràcia és un sistema just si permet que es condemnen els innocents de forma absolutament arbitrària i fins i tot malintencionada? I el que és més greu encara, Molt Honorable President, com podré consolar-los quan el diumenge a la nit se n'hagen d'anar a dormir sense veure "Porca Misèria", quan al migdia no puguen fer la sobretaula emocionant-se amb "el Cor". Quan s'hagen de conformar a veure les pel.lícules americanes en una llengua que ells no reconeixen com seua? Dieu-m'ho vós si podeu, Molt Honorable President, com us dirigiríeu als meus fills per explicar-los-ho? Com els podríeu mirar a la cara i dir-los que sou el seu President i que els castigueu sense motiu? I més encara, quan quedeu sol a casa, sol amb la vostra consciència, com podreu mirar-vos a l'espill sense que us caiga la cara de vergonya?

Què us sembla? Podeu actuar fent arribar una queixa al Síndic de Greuges d'Alacant (podeu aprofitar el text del final d'aquest bloc).

No deixem que la UE implanti els DRM (*)

Passem a l'acció:

* Comentar aquesta història.
* Signeu la Carta Oberta que demana que Viviane Reding es retracti de la seva declaració en suport de DRM.

Ahir, Viviane Reding, comissària de la Unió Europea per la societat de la informació i mitjans de comunicació, publicava un informe que aprovava un marc de DRM "transparent" per a la UE. Aquest informe irresponsable i absurd arriba només el dia abans que Sony BMG anunciés que s'unirien al Grup de Música Warner, EMI, i el Grup de Música Universal de Vivendi en la venda de música lliure de DRM per descarrega als Estats Units.

Ajuda'ns passant a l'acció ara llegint i signant la nostra carta oberta. La nostra carta signada s'enviarà a l'oficina de la comissió, i afegirà pes a les dotzenes de trucades telefòniques que es faran la propera setmana a la seva oficina demanant que es retracti de la seva declaració i fent-li saber que ens oposem a qualsevol intent per part de la UE d'aprovar, promoure, o donar suport a les plataformes de tecnologia de DRM.


(*) DRM: Gestió de Restriccions Digitals (de l'anglès Digital Restriction Management, suposadament Digital Rights Management)

"Con dos ... dallonsis"

Supose que hores d'ara ja esteu al cas de com va el tema del pressumible tancament dels repetidors de TV3 que ACPV té al Mondúver i al Bartolo. Segons diuen a Vilaweb, la Generalitat Valenciana ara pretèn que els jutjats li donen permís per poder tancar-los sense haver d'avisar la part perjudicada.

Definitivament aquesta gent no entèn res de procés democràtic, dret a la defensa, presumpció d'innocència, etc. Continuen actuant com si fossin els amos i no haguessin de retre comptes a ningú.

El Govern valencià del PP tanca el repetidor de TV3 a Alacant

Finalment ahir 9 de desembre a les 22 hores, vespra del dia internacional dels drets humans, l'anticatalanisme recalcitrant del PP valencià se n'ha sortit amb la seua i el govern de Francesc Camps ha aconseguit tancar el repetidor que ACPV té a la Carrasqueta. Ho va fer de nit i sense avisar, és a dir, amb "nocturnitat i alevosia", com diuen els jutges. En principi sembla que ho han fet així per executar el tancament que el govern valencià havia exigit després que l'expedient sancionador no fos suficient com perquè ACPV tancara el repetidor.

No cal dir que en un món globalitzat com l'actual, a més de tractar-se d'un anacronisme, és un atac a la llibertat d'expressió, d'informació i, evidentment, una greu agressió a la llengua i la cultura comunes.

ACPV continua endavant amb la campanya per recollir diners per poder pagar la multa de 300000 euros que li ha imposat la Generalitat valenciana. Participant a la campanya amb 10 euros es pot aconseguir una litografia que ha fet expressament per l'ocasió Antoni Tàpies.

Caldrà veure com queden ara les negociacions de reciprocitat que s'estaven duent a terme entre els governs valencià i català per tal que tothom pogués tenir accés a ambdues televisions.

Val a dir que ara mateix sóc un VALENCIÀ EMPRENYAT!!!!

Una altra cacicada dels mateixos. Aquesta vegada a Cabanes

Es pot llegir a Indymedia La Plana que la Fiscalia obre una investigació penal contra l'ajuntament de Cabanes per cedir il·legalment la gestió de l'aigua del terme municipal a ... Marina d'Or!!!!

Segons el que es pot llegir a la notícia, sembla evident que l'ajuntament del PP ha actuat amb prevaricació, ja que l'ajuntament de Cabanes va concedir la gestió de l'aigua a l'empresa FACSA per 50 anys, a partir del 1975; és a dir, fins el 2025.

La notícia s'ha sabut per la denúncia del regidor d'EU a l'ajuntament de Cabanes.

Esperem que hi hagi una condemna en ferm aviat i que comencin a aturar-se aquests maltractaments al territori ja.

Nova "cacicada" a València

Al Fòrum per la Memòria del País Valencià l'Ajuntament de València els ha negat l'accés a l'arxiu del cementiri municipal perquè (no) puguin continuar investigant sobre les Fosses Comunes. Sembla ser, com diuen, que hi ha gent que no s'ha adonat que el dictador ha mort, hi ha hagut una "transició" i cal saldar el deute pendent que té l'Estat amb les víctimes del franquisme que van patir greus violacions de drets humans i mai no van obtenir veritat, justícia ni reparació.

JA FA MASSA TEMPS QUE ÉS HORA DE POSAR LES COSES AL SEU LLOC!

Som lo que sembrem!

Això d'escriure va com va, igual no hi dic res de nou en un mes, com en un sol dia faig 2 entrades noves, com avui. Allà va la segona:


La campanya Som lo que Sembrem té un doble objectiu: d’una banda, aconseguir el suport social necessari que garanteixi la seva admissió al Parlament i, de l’altra, sensibilitzar a la població catalana de les implicacions dels cultius i aliments transgènics a casa nostra. Per això, s’estructura en diferents eixos:

a) Procés de recollida de signatures

La recollida de signatures, a més de ser un requisit imprescindible perquè es discuteixi la Llei al Parlament, és l’eina que ens permet mesurar el suport que la proposta té en la ciutadania. És per això que no només s’opta a les 50.000 signatures necessàries sinó que ens fixem l’objectiu d’aconseguir-ne 500.000.

La recollida és un procediment altament reglat per la normativa i tutelat pel Parlament de Catalunya. Així, per exemple:

- Es disposa d’un termini de 120 dies

- S’utilitzen fulls oficials segellats pel Parlament

- La recollida ha d’estar acreditada per persones compromeses prèviament. Són els anomenats fedataris, membres de la campanya que acrediten que cada full de signatures s’ha omplert segons la forma estipulada.

b) Sensibilització

Durant els quatre mesos de recollida de signatures, es desenvoluparà paral·lelament el treball de sensibilització pública. L’objectiu és fer arribar el missatge de la Campanya al màxim de ciutadans i d’àmbits territorials.

Es preveu realitzar actes de difusió en totes les comarques mitjançant la implicació de la pròpia població local. Es contemplen actes de diferent tipus segons la voluntat dels grups de suport a la campanya:

- Xerrades informatives

- Mercats de productes artesans i ecològics

- Sessions de cuina

- Accions de denúncia

- Etc.

A més, es compta amb una eina de sensibilització que s’ofereix a tots els grups locals de la Campanya, prèvia petició i concertació de dates. Es tracta de la Carrossa Som Lo Que Sembrem que, equipada amb una exposició itinerant sobre els transgènics, assistirà a aquells punts de la geografia catalana on es demani.

Els esforços d’informació i sensibilització es dirigiran especialment a tres àmbits:

a. Consumidors: incloent les qüestions de salut, consum crític, etiquetatge, dret a decidir, repercussions dels transgènics en l’alimentació ecològica, etc.

b. Pagesia: dirigit especialment a la campanya de sembra 2008, inclouria la qüestió de les repercussions de l’agricultura transgènica

c. Solidaritat amb els represaliats: dirigit a desenvolupar accions de solidaritat per pal·liar les mesures repressives contra activistes del moviment com ara Josep Pàmies, amb condemna per una acció de protesta.

Som lo que Sembrem C/ Lleida, 1 – baixos · 25600 – Balaguer (Lleida) · 973450683 · A/e ilp@somloquesembrem.org

Som una nació i diem PROU!

Segons he sabut per la Xarxa de Blocs Sobiranistes, i d'acord amb aquesta filosofia, us copio a continuació el manifest que ha fet públic la Plataforma pel Dret a Decidir amb motiu de la manifestació convocada pel proper dissabte 1 de desembre sota el lema "Som una nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures".

Som una Nació i diem PROU!

Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures

Davant la reiterada fallida de les infraestructures viàries i de transport a Catalunya dependents de l'Estat Espanyol, la Plataforma pel Dret de Decidir i les entitats adherides a la mobilització considerem que:

-És l'hora que s'acabi el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana. El menyspreu i el passotisme amb que la ministra espanyola Magdalena Álvarez tracta una qüestió importantíssima per al benestar dels catalans i catalanes ha de tenir com a resposta la mobilització popular.

-Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional d'infraestructures i de mobilitat volem. Cal trencar la dependència, que significa ineficàcia i menyspreu cap a les necessitats i les decisions de la ciutadania del nostre país, pensada i al servei dels interessos centralistes de l'Estat Espanyol. El dèficit inversor, un sistema de finançament injust i l'espoli fiscal són, en aquest sentit, els principals elements que ens porten al carreró sense sortida d'uns serveis i unes xarxes públiques d'ínfima qualitat. Volem decidir i gestionar les nostres infraestructures.

-La definició d'aquest model de xarxa d'infraestructures ha de ser autocentrat. S'ha de fer des de la proximitat, des de Catalunya. Els darrers 15 anys el servei de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona ha passat de 64 a 115 milions d'usuaris sense modificar la infraestructura ferroviària, que s'ha degradat. Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l'àrea metropolitana de Barcelona s'han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l'Eix Mediterrani, el TAV. No s'han potenciat, adequat ni modernitzat les línies de Regionals existents per crear una veritable malla ferroviària de qualitat a tot el país.

- Tenim una xarxa viària, especialment la secundària, deficient i més d'un terç dels peatges de tot l'Estat.

-Les infraestructures aeroportuàries, peça clau per al desenvolupament nacional en el context global, han d'estar gestionades des del territori i no al servei, de nou, d'un sistema centralitzat al servei d'un únic aeroport de primera, Barajas.

-El model de mobilitat i la xarxa viària i d'infraestructures que reivindiquem ha d'estar al servei i a l'interès general de les ciutadanes i els ciutadans de tota Catalunya i amb criteris d'equilibri territorial. La societat es mereix un servei de transports públics de persones i de mercaderies de qualitat i de proximitat.

En aquest sentit des de la societat civil catalana reclamem:

-La solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE.

- Un nou sistema de finançament per a Catalunya just i transparent que permeti conèixer les balances fiscals i gestionar adequadament les infraestructures; de manera immediata, el compliment dels compromisos en matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya.

- La capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l'obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti, sempre des d'una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible.

- Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades pel desgavell de Rodalies i s'agilitin els mecanismes d'informació, de reclamació i de devolucions a les persones afectades.

- En definitiva, el dret de decidir el model de país que volem construir, i les condicions per exercir-lo.

Per totes aquestes raons i, de manera especial:

EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D'INFRAESTRUCTURES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA

EXIGIM LA PUBLICACIÓ DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA I L'ESTAT ESPANYOL

EXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELS NOSTRES IMPOSTOS

La SGAE continua fent de les seues

Acabe de llegir al bloc SigT que la SGAE segueix fent servir totes les eines que la llei posa al seu abast (LSII, per exemple) per doblegar tothom que no hi estiga d'acord. En aquest cas ha estat la frikipedia, on ha aconseguit fer saltar la definició que aquesta gent en feia. Total que el pobre Krusher, com a administrador de la frikipedia, està en mans de la justícia, així com Julio Alonso, qui ho explica amb pèls i senyals al seu bloc. De fet, d'aquest esdeveniment se n'ha fet ressò un munt de gent, entre els quals el que hi ha a Detrás del último no va nadie, bloc personal de Krusher, qui fa un enllaç permanent al bloc de la frikipedia amb l'entrada concreta. David Arcos, encara va més enllà alhora de denunciar l'actitud de la SGAE i enllaça a la investigació que va donar a conèixer el diari Público, que va arribar a ser portada de la seua edició en paper.

Conflictes territorials al País Valencià

Avui he llegit aquesta notícia a Vilaweb, que trobe d'allò més interessant i crec que és mereixedora de gran difusió:

DIMARTS, 30/10/2007 - 06:00h

Una web exposa els conflictes territorials del País Valencià

L'han feta les entitats de defensa del territori

Desenes d'entitats treballen al País Valencià per preservar el territori de les agressions urbanístiques que pateix; els últims anys s'hi han denunciat uns cent cinquanta conflictes relacionats amb el territori. Aquestes entitats han elaborat una web, on apleguen tota la informació relacionada amb aquests conflictes sobre el territori, ja siguin urbanístics, com d'infraestructures, de contaminació i de salut pública, de manca de recursos hídrics i de biodiversitat i de recursos minerals.

A la web hi ha un mapa del País Valencià, on s'assenyalen amb signes de colors els punts on hi ha conflictes oberts. Un clic sobre l'un qualsevol d'aquests signes facilita informació relativa al conflicte corresponent.

En una secció de la web hi ha documentació diversa, lliurement accessible: al·legacions contra projectes urbanístics, una petició al parlament europeu formulada per les entitats que vetllen pel territori, manifestos varis... Una altra secció ofereix força enllaços interessants.

Val a dir que si us ho mireu bé us podeu arribar a esgarrifar, però així és com se les gasta alguna gent!

Rentat de cara

Després d'un temps intentant refer aquest bloc, avui finalment l'he reprès, actualitzant la plantilla. Espere que ara no s'estiga tan parat. Ja veurem.

15 d'octubre - dia d'acció blocaire - Medi Ambient

Per fi ha arribat, després d'un mes i mig d'haver-me'n assabentat, el dia d'acció blocaire, no sé de què pot servir, però tractant-se del medi ambient, i veient els temps que corren, em sembla que totes les accions són poques.

La notícia d'aquest cap de setmana ha estat que, entre d'altres, s'ha concedit el Nobel de la Pau a l'Al Gore per la seua defensa aferrissada del medi ambient. Ja em sembla bé, el que no tinc gaire clar és si és la persona que millor identifica els valors ambientals, tot i que segurament n'és una de les que compta amb més mitjans per a fer-ho (veieu si no la seua peli).

M'hagués agradat veure'l com a president dels EUA, li hagués parat els peus a la Texaco en el seu afany de perforar Alaska? S'hagués plantat davant de les pressions de les petrolieres? Hagués envaït l'Iraq? Hauria ratificat Kyoto? Hauria servit d'alguna cosa?

Em sembla bé, torne a dir, que li hagen donat el premi, el problema que hi veig és que no passa de ser un premi al desenvolupament sostenible, quan crec que hauríem d'anar ja cap al decreixement sostenible. Hi ha un greu problema de temps i no podem deixar-ho córrer més!

TV3 al País Valencià

Pel que fa a la prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià, acabo de veure al bloc dels Pellikana un enfocament europeista de la qüestió que em sembla interessant. A la seua entrada ADÉU A TV3 diuen:

Després de les lamentables notícies de la sanció desorbitada a ACPV i el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià definitivament, sols ens queda esperar a veure que fan els dirigents europeus davant d'aquest atemptat contra la cultura del nostre país.

Ja que aquesta decisió incompleix la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, que té com a objectius el "respecte de l'àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària de manera que les divisions administratives no constitueixin cap obstacle", cosa que ha incomplit el govern valencià, així com "la necessitat d’una acció decidida de promoció de les llengües regionals o minoritàries a fi de protegir-les”... Per a protegir-les hi haurà que fer justament el contrari del que fa el partit popular.

A la carta s'esmenta també "Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua"... Si hi ha que fer-ho amb els països veïns, com no, també hi haurà que fer-ho amb els mitjans de comunicació d'un mateix país, no?

Però no està tot perdut. Qui vulga veure TV3 al país valencià podrà continuar fent-ho. Tot gràcies a la xarxa, i al servei de "TV3 a la carta", on podràs veure els programes de TV3, unes hores després de que els facen.Compleix perfectament la seva funció: que arribe el català a tots els racons del nostre país. Fins a 500 vídeos nous cada setmana, i un arxiu de 45.000 vídeos per als subscriptors. Dona gust veure fins als anuncis.

Microsoft perd la batalla per l'estàndard ISO

Si és cert el que acabo de llegir al Noguer, l'anterior entrada sobre l'intent de Microsoft per aconsegeuir que un producte propietari seu fos estàndard ISO l'ha perduda. Sento haver-me colat i haver publicat la notícia quan segons això llavors ja l'havia perduda. Aquí teniu la notícia reproduïda íntegrament del bloc anterior.

Microsoft perd una batalla per fer estàndard ISO el seu nou format OpenXML

17 Set 2007 @ 15:26 · Arxivat a Linux · 36 lectures

Que el format ODF sigui un estàndard ISO i el format Open XML no, està començant a fer mal a Microsoft.

El format ODF és un format pactat entre diverses empreses entre elles la propia Microsoft, tot i que al final decidís que el format ODT no estigués en la darrera versió del Microsoft Office. Microsoft va preferir potenciar un altre format nou, l'Open XML, amb una filosofia semblant a l'ODF, però un esperit totalment propietari.

El format ODF és un estàndard ISO i això fa que molts països s'estiguin plantejant canviar els vells documents .DOC a ODF. A la pràctica això vol dir abandonar el paquet ofimàtic de Microsoft i anar-se'n al OpenOffice.

Per exemple Google pot treballar amb documents ODF en el seu paquet ofimàtic en línia, però en canvi no pot treballar amb OpenXML.

L'antic format .DOC està mort, Microsoft l'està abandonant. El format .DOC no potser un estàndard ISO i per tant no pot competir amb el format ODF, per això Microsoft intenta de totes totes imposar un nou estàndard.

Microsoft sap que si no fa res perdrà la gallina dels ous d'or i per això ha intentat fer que el'OpenXML sigui estàndard ISO també. Però per ara li han dit que NO.

I és que si el format ODF s'imposa, i s'acaba substituint el format DOC, el monopoli de Microsoft podria acabar-se. Aixó podria beneficiar molt a la gent:

• El format ODF permetria llibertat d'elecció del programari i de proveïdor. Una llibertat d'elecció que podria donar possibilitats a les empreses locals de desenvolupar els seus propis paquets ofimàtics i poder compatir d'igual a igual amb les empreses americanes.
  
• Les PIMES podrien reduir les seves despeses en llicències de Microsoft i així reduir els preus dels seus productes o respirar més tranquils.
• I pels usuaris un format obert com el ODF també està ple d'avantatges: en un mercat monopolitzat per Microsoft l'usuari només pot esperar les millores tecnològiques de Microsoft, que treu un nou paquet ofimàtic cada 3 o 4 anys. En un mercat obert i competitiu les actualitzacions serien com a mínim anuals.
  
• I a banda d'això de ben segur es reduiria el nombre de virus que es propaguen dins de documents ofimàtics. Ja que els programadors de virus haurien de pensar-los per a què funcionessin en diversos programes i plataformes diferents.

No al format de Microsoft Office com a estàndard ISO

Per si no n'hi havia prou amb el monopoli que suposa no només la inclusió del seu navegador amb el sistema operatiu, sinó el fet que el sistema operatiu vagi inclòs amb l'ordinador, ara MS vol aconseguir que un producte seu sigui considerat com a estàndard. Això pot aturar-se signant la petició que s'està llençant des de la Free Software Foundation a l'efecte. Sembla que enlloc d'anar cap a estàndards amb llicències més lliures, anem cap a la llei de l'embut (com a la imatge).

Dia de la llibertat de programari

Aquest proper dissabte dia 15 de setembre se celebra el Dia de la Llibertat de Programari.
A nivell català, el Caliu ha organitzat una parada a Barcelona. Teniu més informació ací.