Som lo que sembrem!

Això d'escriure va com va, igual no hi dic res de nou en un mes, com en un sol dia faig 2 entrades noves, com avui. Allà va la segona:


La campanya Som lo que Sembrem té un doble objectiu: d’una banda, aconseguir el suport social necessari que garanteixi la seva admissió al Parlament i, de l’altra, sensibilitzar a la població catalana de les implicacions dels cultius i aliments transgènics a casa nostra. Per això, s’estructura en diferents eixos:

a) Procés de recollida de signatures

La recollida de signatures, a més de ser un requisit imprescindible perquè es discuteixi la Llei al Parlament, és l’eina que ens permet mesurar el suport que la proposta té en la ciutadania. És per això que no només s’opta a les 50.000 signatures necessàries sinó que ens fixem l’objectiu d’aconseguir-ne 500.000.

La recollida és un procediment altament reglat per la normativa i tutelat pel Parlament de Catalunya. Així, per exemple:

- Es disposa d’un termini de 120 dies

- S’utilitzen fulls oficials segellats pel Parlament

- La recollida ha d’estar acreditada per persones compromeses prèviament. Són els anomenats fedataris, membres de la campanya que acrediten que cada full de signatures s’ha omplert segons la forma estipulada.

b) Sensibilització

Durant els quatre mesos de recollida de signatures, es desenvoluparà paral·lelament el treball de sensibilització pública. L’objectiu és fer arribar el missatge de la Campanya al màxim de ciutadans i d’àmbits territorials.

Es preveu realitzar actes de difusió en totes les comarques mitjançant la implicació de la pròpia població local. Es contemplen actes de diferent tipus segons la voluntat dels grups de suport a la campanya:

- Xerrades informatives

- Mercats de productes artesans i ecològics

- Sessions de cuina

- Accions de denúncia

- Etc.

A més, es compta amb una eina de sensibilització que s’ofereix a tots els grups locals de la Campanya, prèvia petició i concertació de dates. Es tracta de la Carrossa Som Lo Que Sembrem que, equipada amb una exposició itinerant sobre els transgènics, assistirà a aquells punts de la geografia catalana on es demani.

Els esforços d’informació i sensibilització es dirigiran especialment a tres àmbits:

a. Consumidors: incloent les qüestions de salut, consum crític, etiquetatge, dret a decidir, repercussions dels transgènics en l’alimentació ecològica, etc.

b. Pagesia: dirigit especialment a la campanya de sembra 2008, inclouria la qüestió de les repercussions de l’agricultura transgènica

c. Solidaritat amb els represaliats: dirigit a desenvolupar accions de solidaritat per pal·liar les mesures repressives contra activistes del moviment com ara Josep Pàmies, amb condemna per una acció de protesta.

Som lo que Sembrem C/ Lleida, 1 – baixos · 25600 – Balaguer (Lleida) · 973450683 · A/e ilp@somloquesembrem.org

Som una nació i diem PROU!

Segons he sabut per la Xarxa de Blocs Sobiranistes, i d'acord amb aquesta filosofia, us copio a continuació el manifest que ha fet públic la Plataforma pel Dret a Decidir amb motiu de la manifestació convocada pel proper dissabte 1 de desembre sota el lema "Som una nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures".

Som una Nació i diem PROU!

Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures

Davant la reiterada fallida de les infraestructures viàries i de transport a Catalunya dependents de l'Estat Espanyol, la Plataforma pel Dret de Decidir i les entitats adherides a la mobilització considerem que:

-És l'hora que s'acabi el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana. El menyspreu i el passotisme amb que la ministra espanyola Magdalena Álvarez tracta una qüestió importantíssima per al benestar dels catalans i catalanes ha de tenir com a resposta la mobilització popular.

-Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional d'infraestructures i de mobilitat volem. Cal trencar la dependència, que significa ineficàcia i menyspreu cap a les necessitats i les decisions de la ciutadania del nostre país, pensada i al servei dels interessos centralistes de l'Estat Espanyol. El dèficit inversor, un sistema de finançament injust i l'espoli fiscal són, en aquest sentit, els principals elements que ens porten al carreró sense sortida d'uns serveis i unes xarxes públiques d'ínfima qualitat. Volem decidir i gestionar les nostres infraestructures.

-La definició d'aquest model de xarxa d'infraestructures ha de ser autocentrat. S'ha de fer des de la proximitat, des de Catalunya. Els darrers 15 anys el servei de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona ha passat de 64 a 115 milions d'usuaris sense modificar la infraestructura ferroviària, que s'ha degradat. Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l'àrea metropolitana de Barcelona s'han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l'Eix Mediterrani, el TAV. No s'han potenciat, adequat ni modernitzat les línies de Regionals existents per crear una veritable malla ferroviària de qualitat a tot el país.

- Tenim una xarxa viària, especialment la secundària, deficient i més d'un terç dels peatges de tot l'Estat.

-Les infraestructures aeroportuàries, peça clau per al desenvolupament nacional en el context global, han d'estar gestionades des del territori i no al servei, de nou, d'un sistema centralitzat al servei d'un únic aeroport de primera, Barajas.

-El model de mobilitat i la xarxa viària i d'infraestructures que reivindiquem ha d'estar al servei i a l'interès general de les ciutadanes i els ciutadans de tota Catalunya i amb criteris d'equilibri territorial. La societat es mereix un servei de transports públics de persones i de mercaderies de qualitat i de proximitat.

En aquest sentit des de la societat civil catalana reclamem:

-La solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE.

- Un nou sistema de finançament per a Catalunya just i transparent que permeti conèixer les balances fiscals i gestionar adequadament les infraestructures; de manera immediata, el compliment dels compromisos en matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya.

- La capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l'obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti, sempre des d'una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible.

- Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades pel desgavell de Rodalies i s'agilitin els mecanismes d'informació, de reclamació i de devolucions a les persones afectades.

- En definitiva, el dret de decidir el model de país que volem construir, i les condicions per exercir-lo.

Per totes aquestes raons i, de manera especial:

EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D'INFRAESTRUCTURES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA

EXIGIM LA PUBLICACIÓ DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA I L'ESTAT ESPANYOL

EXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELS NOSTRES IMPOSTOS

La SGAE continua fent de les seues

Acabe de llegir al bloc SigT que la SGAE segueix fent servir totes les eines que la llei posa al seu abast (LSII, per exemple) per doblegar tothom que no hi estiga d'acord. En aquest cas ha estat la frikipedia, on ha aconseguit fer saltar la definició que aquesta gent en feia. Total que el pobre Krusher, com a administrador de la frikipedia, està en mans de la justícia, així com Julio Alonso, qui ho explica amb pèls i senyals al seu bloc. De fet, d'aquest esdeveniment se n'ha fet ressò un munt de gent, entre els quals el que hi ha a Detrás del último no va nadie, bloc personal de Krusher, qui fa un enllaç permanent al bloc de la frikipedia amb l'entrada concreta. David Arcos, encara va més enllà alhora de denunciar l'actitud de la SGAE i enllaça a la investigació que va donar a conèixer el diari Público, que va arribar a ser portada de la seua edició en paper.