El diari gratuït BonDia Lleida portava ahir la notícia que s’estendran els TabletPC a totes les Escoles Bressol Municipals de Lleida… això sí, amb el sistema operatiu imperant i pagat amb els diners de no se sap qui. La idea que sembla estar per sota és la de crear addicció al programari privatiu i tancat de ben petits, de manera que després costi més ser lliures.
I es queden tan amples! No sé si ho han après dels companys del Govern Central, com explicava també ahir Hispalinux.
Benvolgut amic / Benvolguda amiga:
El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de moment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món globalitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure En aquest sentit, la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té instruments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d’identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i significatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco" només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valencià. Però el president Camps, mentre que ja s’ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.
Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d’Europa, d’on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d’informació i a la llengua. Per què d’Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l’any 2000 la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d’aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua catalana, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una persona d’Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9.. sinó també IB3, la televisió de Mallorca... I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d’un mínim de 500.000 signatures de tot l’estat. L’objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.
El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d’Obama, l’inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d’Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l’han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de València, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l’absurd projecte de fer l’assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.
Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d’Acció Cultural que hi acudiran.
Endavant.
Eliseu Climent
President d’ACPV
València, 13 de febrer del 2009
Recentment, el Congrés dels Diputats (12/02/2009) ha aprovat, amb el vot en contra del PP, una moció perquè TV3 i Canal Nou puguen veure’s recíprocament al País Valencià i a Catalunya abans que finalitze aquest any.
Aquest gest per part del Congrés dels Diputats, que des d’ACPV valorem molt positivament, no fa més que encoratjar-nos per tal d’aconseguir les 500.000 signatures que es requereixen per tal que la nostra proposta de llei arribe al Parlament espanyol. I parlem de gest perquè aquesta moció no té cap efecte jurídic ni és vinculant per al govern espanyol, però sí que és una bona senyal, ja que hem pogut comprovar la bona predisposició de tots els partits representats a la Cambra Baixa, tret del PP, per tal de regularitzar les respectives emissions dels canals públics de televisió al nostre país.
Per tant, tenim el camí preparat perquè, ara més que mai, siga viable l’aprovació d’aquest projecte.
El conflicte de TV3 al País Valencià arriba al Parlament europeu
L'eurodiputat ’Ignasi Guardans va intervindre al plenari del Parlament europeu, com a membre de la Comissió de Cultura i ponent del grup ALDE de la Directiva de serveis àudiovisuals (antiga Directiva de televisió sense fronteres), per denunciar que, malgrat el principi essencial de lliure circulació entre els països de la UE d’informació i de productes àudiovisuals de la Directiva de serveis àudiovisuals, actualment a l’interior d’un Estat membre de la UE com és l'estat espanyol es posen traves a la circulació dels continguts àudiovisuals d’un canal de televisió públic (TV3) i fins i tot s’arriba a prohibir aquesta circulació per la via dels tribunals al País Valencià.
+ informació http://www.acpv.cat
El 25 de febrer, els governs de Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes Balears van guardonar l'empresa Microsoft amb el premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol [1][2]. Des de Softcatalà, volem expressar la nostra sorpresa davant dels arguments adduïts per atorgar aquest guardó honorífic, que demostren el profund desconeixement que els governs implicats tenen del plurilingüisme en l'àmbit de les noves tecnologies. En especial, el desconeixement dels governs català i balear, els quals sembla que no tinguin cap notícia de la situació residual en què es troba la llengua catalana en l'àmbit de la informàtica.
Des de Softcatalà, valorem positivament els avenços fets per Microsoft en l'àmbit del català, però constatem que són manifestament insuficients i que, en el seu estat actual, perjudiquen de forma efectiva l'ús del català en l'àmbit de la informàtica. Volem expressar la nostra absoluta perplexitat davant del fet que els governs català i balear hagin participat en aquest premi i posin com a exemple a seguir una tecnologia que subordina el català a l'espanyol, en conflictivitza l'ús, el manté en nivells residuals i fa que la gran majoria dels catalanoparlants s'identifiquin internacionalment a Internet com a castellanoparlants.
Entenem que les tecnologies que s'han de posar com a exemple a seguir són aquelles que dispensen el mateix tracte a totes les llengües i que permeten als catalanoparlants de desenvolupar-se, en l'àmbit de la informàtica, amb la mateixa llibertat que ho fa la resta de ciutadans.
Punts d'aclariment
Des de Softcatalà, creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics una sèrie de punts:
1.- Els productes informàtics comercialitzats amb els sistemes operatius de Microsoft infringeixen actualment la Llei de Política Lingüística de 1998. Això és plenament conegut per l'administració catalana, en concret per la Secretaria de Política Lingüística, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i l'Agència Catalana de Consum. La pròpia administració catalana incompleix les obligacions que estableix la llei en l'àmbit TIC.
2.- És fals que Microsoft hagi fet cap esforç econòmic significatiu en traduir els seus productes al català. El cost de la traducció parcial del Windows XP al català va ser de 90.000 EUR [3], i el cost de la resta de traduccions fetes al català (Office 2003, Vista, Office 2007, Windows Live) és similar. Cal tenir en compte que, l'any 2007, Microsoft Catalunya va facturar 75 milions d'euros, i que preveia arribar a una facturació de 150 milions el 2008 [4]. Globalment, el 2008 Microsoft va tenir uns beneficis de 60.700 milions de dòlars. A més, només la Generalitat de Catalunya haurà de pagar, en el període 2008-2012, 12 milions d'euros en llicències de Microsoft [5].
3.- L'any 2007, menys del 15% dels ordinadors a Catalunya estaven en català, segons la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) [6]. Atès que els productes de Microsoft tenen una quota de mercat superior al 90%, aquesta tecnologia és la principal responsable que el català ocupi, actualment, una posició residual en l'àmbit informàtic.
4.- Actualment, entre el 50% i el 85% dels internautes catalanoparlants s'identifiquen com a castellanoparlants mentre naveguen per Internet, sense que en siguin conscients [7][8]. Els governs català i balear ho saben prou bé, atès que és un paràmetre bàsic que s'obté en les mesures d'audiència dels llocs webs. Amb una quota de mercat en navegadors d'Internet superior al 70% per als productes de Microsoft, això és provocat fonamentalment per les mancances de la seva tecnologia. En concret, l'aplicació dels paquets de català canvia la llengua dels menús del navegador, però la llengua a les preferències (la llengua d'identificació a Internet) continua sent la de la instal·lació prèvia, és a dir, l'espanyol. La llengua dels usuaris percebuda a Internet és un dels aspectes cabdals per a l'oferta de productes en català.
5.- Recordem que les traduccions al català dels productes de Microsoft són incompletes, es presenten amb diversos mesos de retard en relació a la resta de versions idiomàtiques i estan concebudes i executades com a subordinades a l'espanyol. Actualment no hi ha cap raó tècnica que justifiqui això.
6.- Els usuaris no poden triar lliurement el català als productes de Microsoft. Microsoft limita artificialment i de forma intencionada els paquets de català a determinades versions dels seus productes. I en cap cas no es pot qualificar de senzill el procediment de catalanitzar els productes de Microsoft. En comptes de poder triar el català des de l'inici o poder canviar de llengua mitjançant els menús, primer s'ha d'instal·lar el Windows -en espanyol o francès obligatòriament- o l'Office i, posteriorment, s'han de cercar a Internet els paquets necessaris, suposant que l'usuari en conegui l'existència.
7.- En cap cas no es pot afirmar que la tecnologia de Microsoft sigui un model a seguir, ja que no és cert que sigui senzill canviar o gestionar els idiomes amb aquesta tecnologia. Hi ha tecnologies alternatives a Microsoft, en especial les basades en programari lliure, on l'usuari sí que pot triar de forma lliure la llengua, i amb graus de catalanització molt superiors al dels productes de Microsoft.
8.- Mai els governs català o balear no han dut a terme cap programa de política lingüística en l'àmbit de la informàtica. Juntament amb les mancances de la tecnologia de Microsoft, aquesta és una de les raons per les quals el català ocupa una posició residual en l'àmbit de la informàtica i l'usuari final. Recordem que, a Catalunya, la Llei de Política Lingüística de 1998 obliga el govern a establir programes periòdics de planificació lingüística amb objectius i mesures concretes, i a avaluar-ne els resultats.
9.- La Secretaria de Política Lingüística de Catalunya i l'Agència Catalana de Consum desatenen sistemàticament la seva obligació legal de fer respectar els drets lingüístics de la ciutadania catalana. Avui dia és impossible relacionar-se en català amb pràcticament cap companyia de telecomunicacions, les quals menyspreen de manera sistemàtica l'usuari catalanoparlant, que sovint és víctima de vexacions i insults propis d'actituds xenòfobes i racistes pel fet d'emprar la seva llengua. Això és conegut per l'administració catalana, la qual evita sistemàticament de sancionar aquestes empreses, tot i que infringeixen clarament la legislació i desatenen els drets fonamentals de la ciutadania.
Situació actual
Com a resultat de tot això, avui dia disposar d'un ordinador en català és un acte d'estricta militància [9], en comptes de ser una opció natural sense connotacions de cap tipus. Softcatalà insta novament els governs català i balear a desenvolupar una política lingüística en l'àmbit de les noves tecnologies, centrada en l'assoliment d'objectius concrets, un finançament adequat i basada en l'ús del programari lliure en català i els estàndards oberts.
Actualment, d'entre les diverses opcions tecnològiques existents, només el programari lliure està disponible de forma general en català, permet a la ciutadania triar lliurement la llengua dels seus productes informàtics i garanteix l'accés a la tecnologia en igualtat de condicions a totes les persones.
Igual que Softcatalà, diferents associacions de Catalunya, Euskadi, Galícia (KDE en català [10], ManComun [11], EuskalGNU [12]) i d'altres indrets (KDE España [13]) que treballen en l'àmbit de les noves tecnologies i la llengua han expressat la seva sorpresa i perplexitat pel premi atorgat a Microsoft.
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals, i va distribuir 600.000 còpies de programari en català. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
Enllaços i referències:
[2] http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3547370
[3] Ignasi Faus (Microsoft), I Jornades sobre el català a les noves tecnologies (2003).
[4] http://www.idg.es/computerworld/noticia.asp?id=43324
[7] http://www.racocatala.cat/noticia/importancia-fer-notar-google-te-navegador-configurat-catala
[8] http://www.softcatala.org/wiki/Estadistiques
[9] http://vilaweb.tv/?video=5110 Fabricants amb poca Vista. Reportatge de Vilaweb TV on es mostra la impossibilitat de comprar un ordinador en català.
[10] http://cat.kde.org/
[13] http://www.kde-espana.es/
Copiat literalment del web del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya:
Conveni per crear continguts i col·laborar en l'àmbit de la innovació educativa
El Govern i Microsoft han signat avui un conveni per a la creació de continguts digitals educatius. L'objectiu és proporcionar a la comunitat educativa recursos i formació necessaris perquè els estudiants puguin desenvolupar el seu màxim potencial. L'acord l'han firmat el president de la Generalitat, José Montilla, i el CEO de Microsoft, Steve Ballmer. El president ha destacat que acords com aquest “ajuden a fer créixer el català a la xarxa". El president, que ha agraït “l'aposta que fa Microsoft pel català”, ha recordat que el domini .cat simbolitza la presència de la nostra llengua en la societat digital.
En virtut de l'acord es posarà en marxa, entre d'altres iniciatives innovadores, una experiència pilot de dotació d'ordinadors amb pantalla tàctil (Tablet PCs), que començarà en un institut de Lleida i que preveu la implantació d'un nou projecte d'aula experimental en la qual alumnes i professors podran fer un ús intensiu i personalitzat d'aquests ordinadors. Igualment es fomentarà la comunicació entre els centres i les famílies a través de l'ús de serveis on line en català, fomentant, per exemple, la creació de comunitats virtuals. Així, la plataforma Live@Edu de Microsoft oferirà de franc comptes de correu personalitzats i en català.
El president i Steve Ballmer, president i CEO de Microsoft, han rubricat l'acord al Palau de la Generalitat, en un acte que també ha comptat amb la presència del conseller d'Educació, Ernest Maragall, i la directora general de Microsoft Ibérica, María Garaña.
Doncs això, quins dallonsis!
