dijous, d’abril 08, 2010

Veritat, justícia i reparació o punt final?

Ja sabem que la Llei de Memòria Històrica del govern de l'Estat deixa bastant que desitjar, ja que no serveix per reparar les víctimes del franquisme com hauria de ser en una llei d'aquest tipus (abastament documentat per Amnistia Internacional en diversos informes publicats el gener de 2005, el novembre de 2006 i l'últim el novembre de 2008), ni obliga l'Estat a actuar d'ofici en exhumacions de fosses comunes, ni en revisió de judicis sumaríssims sense les mínimes garanties processals (com han denunciat sovint diverses organitzacions).

De fet, el més greu de tot plegat potser és el fet que la Llei de Memòria no hagi estat capaç de derogar la Llei d'Amnistia de 1977, segons la qual es passava pàgina a tots els crims comesos durant la dictadura; violant així tota la normativa internacional sobre drets humans que parla sempre de què les desaparicions forçoses no prescriuen, no són amnistiables i, fins i tot entorpir la seua investigació és un delicte.

Doncs bé, la Justícia Espanyola, menystenint tota la jurisprudència internacional, i fins i tot la pròpia de l'estat quan s'ha declarat competent per investigar crims semblants a Xile o Argentina, no només no actua d'ofici per esclarir els fets, sinó que porta a judici al jutge que ha intentat aconseguir veritat, justícia i reparació per aquelles víctimes. Ara mateix tant se val que es tracti d'un jutge estrella, el que està en joc és la credibilitat d'un estat que s'anomena de dret i que vol ser democràtic.