La relació del Govern Valencià amb l'assignatura d'Educació per la Ciutadania és de tots coneguda, i l'ocurrència que han tingut per tal de minar-la també, és a dir, han decidit que la millor manera que hi ha perquè els valencians coneguin els apartats de la Constitució que tenen a veure amb els Drets Humans i la ciutadania és impartir aquesta assignatura en anglès.
Aquest fet és mereixedor de totes les objeccions que se us acudeixi, però els mestres i professors d'Escola Valenciana, implicats en primera persona en l'afer, han fet arribar al Conseller una Carta Oberta que reproduïm tot seguit i que ens sembla d'allò més eloqüent:
CARTA OBERTA AL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ ENTORN A L’ASSIGNATURA D’EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA.
2) El Disseny Particular on es determina en quina llengua es realitzen els aprenentatges és responsabilitat dels centres, que són els que, d’acord amb el seu propi context, han de garantir pels seus alumnes un domini equilibrat de les dues llengües oficials i un coneixement apropiat d’una llengua estrangera. Això no pot ser fruit d’ocurrències, improvisacions o paripés sinó d’una anàlisi del context social, escolar i dels recursos dels que disposa el centre tan materials com personals.
3) A hores d’ara, el domini equilibrat de les dues llengües oficials, és un objectiu que està lluny de complir-se i que constitueix un greu incompliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que enguany compleix 25 anys. Aquesta trista realitat hauria de preocupar més la Conselleria que vosté dirigeix propiciant les actuacions correctores precises.
4) La necessitat de “traductors anglés-valencià” per a l’assignatura d’educació per la ciutadania manifesta el fracàs de la política educativa de la Conselleria en matèria d’aprenentatge de llengües. Als instituts no caldrien traductors si es garantira una bona planificació del’aprenentatge de l’anglés des d’infantil.
5) Els mestres i professors volem ser tractats com a professionals i no com a herois que és el qualificatiu tan poc apropiat que vosté utilitza per a referir-se als 11 professors que han accedit a impartir l’Education for Citizenship and Human Rights.
Som professionals els mestres que reclamem instal·lacions dignes pel nostre alumnat i que denunciem els barracons en què s’escolaritzen milers d’alumnes...
Som professionals els mestres que no qüestionem l’aprenentatge de l’anglés sinó la manera en què s’introdueix. L’edat dels xiquets, els recursos, l’experimentació, la metodologia, el temps d’exposició, i la formació del professorat són elements que els centres sospesem per a construir els nostres projectes. A l’altre extrem se situa el projecte de Conselleria “Education for Citizenship and Human Rights” que constitueix una burla o una manca de plantejaments reflexius sobre el com hauria de ser l’aprenentatge de llengües i encara més sobre l’educació plurilingüe.
Som professionals els mestres que plantegem alternatives per a garantir una adequada acollida de l’alumnat nouvingut que en molts centres de la comarca representen més del 50% i que requereix una atenció educativa diferent a l’ordinària...
A les escoles, la professionalitat la mesurem en funció de les respostes que som capaços de donar a les necessitats reals del nostre alumnat. Aquests són els indicadors que ens permeten avançar cap a models de qualitat. Els i les professionals de l’ensenyament no som ni volem ser herois. Les ocurrències, els desgavells i l’il·lusionari pedagògic al qual pertany el seu projecte “Education for Citizenship and Human Rights” no formen part dels nostres protocols d’actuació...
A partir d'aquí jutgeu vosaltres...
Escola Valenciana, associació que representa els interessos de moltes famíliesi professorat valencians vol manifestar-li les següents consideracions entorn a la polèmica generada principalment per les actuacions de la Conselleria que vosté dirigeix.
1) Manifestem el nostre suport als i les mestres que, com en l’IES Altaia d’Altea, intenten, amb el suport de la comunitat educativa, donar resposta a les necessitats del seu alumnat a través de mesures organitzatives que s’adeqüen a les seues possibilitats tot prioritzant la qualitat de les seues actuacions. Considerem inadmissible les pressions i amenaces que reben, i pensem que l’única responsable d’aquest desgavell és de la pròpia Conselleria per fer política de l’educació en lloc de política educativa que és el que, amb criteris de responsabilitat, li correspondria.2) El Disseny Particular on es determina en quina llengua es realitzen els aprenentatges és responsabilitat dels centres, que són els que, d’acord amb el seu propi context, han de garantir pels seus alumnes un domini equilibrat de les dues llengües oficials i un coneixement apropiat d’una llengua estrangera. Això no pot ser fruit d’ocurrències, improvisacions o paripés sinó d’una anàlisi del context social, escolar i dels recursos dels que disposa el centre tan materials com personals.
3) A hores d’ara, el domini equilibrat de les dues llengües oficials, és un objectiu que està lluny de complir-se i que constitueix un greu incompliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que enguany compleix 25 anys. Aquesta trista realitat hauria de preocupar més la Conselleria que vosté dirigeix propiciant les actuacions correctores precises.
4) La necessitat de “traductors anglés-valencià” per a l’assignatura d’educació per la ciutadania manifesta el fracàs de la política educativa de la Conselleria en matèria d’aprenentatge de llengües. Als instituts no caldrien traductors si es garantira una bona planificació del’aprenentatge de l’anglés des d’infantil.
5) Els mestres i professors volem ser tractats com a professionals i no com a herois que és el qualificatiu tan poc apropiat que vosté utilitza per a referir-se als 11 professors que han accedit a impartir l’Education for Citizenship and Human Rights.
Som professionals els mestres que reclamem instal·lacions dignes pel nostre alumnat i que denunciem els barracons en què s’escolaritzen milers d’alumnes...
Som professionals els mestres que no qüestionem l’aprenentatge de l’anglés sinó la manera en què s’introdueix. L’edat dels xiquets, els recursos, l’experimentació, la metodologia, el temps d’exposició, i la formació del professorat són elements que els centres sospesem per a construir els nostres projectes. A l’altre extrem se situa el projecte de Conselleria “Education for Citizenship and Human Rights” que constitueix una burla o una manca de plantejaments reflexius sobre el com hauria de ser l’aprenentatge de llengües i encara més sobre l’educació plurilingüe.
Som professionals els mestres que plantegem alternatives per a garantir una adequada acollida de l’alumnat nouvingut que en molts centres de la comarca representen més del 50% i que requereix una atenció educativa diferent a l’ordinària...
A les escoles, la professionalitat la mesurem en funció de les respostes que som capaços de donar a les necessitats reals del nostre alumnat. Aquests són els indicadors que ens permeten avançar cap a models de qualitat. Els i les professionals de l’ensenyament no som ni volem ser herois. Les ocurrències, els desgavells i l’il·lusionari pedagògic al qual pertany el seu projecte “Education for Citizenship and Human Rights” no formen part dels nostres protocols d’actuació...
A partir d'aquí jutgeu vosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada