Campanya Mundial per a una profunda Reforma del Sistema d'Institucions Internacionals

MANIFEST PER UNA PROFUNDA REFORMA DEL SISTEMA D'INSTITUCIONS INTERNACIONALS

Nosaltres, ciutadans i ciutadanes del món, decidits a preservar les generacions futures de la guerra, la pobresa, la injustícia, la uniformització cultural i la degradació ambiental,

CONSTATEM l'especial gravetat dels problemes i els reptes de la humanitat i, en concret, que:

• el procés de globalització augmenta la interdependència i la complexitat dels problemes mundials i la separació entre rics i pobres, mentre que els mercats són cada vegada més globals i la influència de les institucions polítiques necessàries per assegurar el seu funcionament democràtic, equitatiu i eficaç disminueix dia rere dia;

• l'afebliment i la marginació del sistema d'institucions internacionals en qüestions de pau i seguretat ha provocat l'ús unilateral de la força en els darrers esdeveniments bèl·lics (Iraq…), en lloc de promoure la resolució de conflictes de manera col·lectiva i mitjançant les normes dels processos establerts a través de Nacions Unides.

En aquest context, els ciutadans i les ciutadanes proclamem que un món més just és possible i reclamem el nostre dret democràtic de participar en les decisions globals que afecten cada dia les nostres vides. Per tot això

PROPOSEM una reforma profunda del sistema d'institucions internacionals que garanteixi:

• la governabilitat democràtica de la globalització per tal de contribuir a resoldre els greus problemes i reptes del món;

• l'eliminació de la pobresa i la promoció d'un desenvolupament solidari més equitatiu i plenament respectuós amb la diversitat cultural, natural i de gènere;

• la pau i la seguretat mundial, que incloguin la seguretat humana i mediambiental, basades en la justícia i la llibertat; i

• l'existència de mecanismes de representació directa i participació dels ciutadans del món i les organitzacions de la societat civil en els processos de decisió global.

Per tot això, cal reforçar i democratitzar les Nacions Unides posant-les al centre d'un sistema d'institucions internacionals democràtic, coherent, responsable i eficaç. En concret, democratitzant la composició i la presa de decisions dels òrgans i de les agències de les Nacions Unides de tal forma que s'aconsegueixi el seu funcionament efectiu i democràtic, i reformant i incloent dins seu totes les altres organitzacions multilaterals globals (FMI, BM, OMC, etc.). Per tal d'assolir aquests objectius,

PROMOVEM un procés de

Mobilització de la ciutadania mundial basada, per exemple, en l'adhesió de ciutadans i organitzacions del món a aquest manifest perquè s'elevi a la consideració formal de l'Assemblea General de les Nacions Unides, amb la sol·licitud de convocatòria d'una conferència mundial sobre la reforma en profunditat del sistema d'institucions internacionals.

Adherir-se al manifest!

D'Aspa al Cogul

Ahir diumenge vam anar a l'excursió col·lectiva, organitzada pel Centre Excursionista de Lleida, que es va fer pel riu Set, a cavall del Segrià i les Garrigues, d'Aspa al Cogul per commemorar el centenari del descobriment de les pintures del jaciment de la Roca dels Moros. Després ens vam arribar fins a les Tombes del Saladar. Us en fem un tastet.

El govern obstaculitza l'emissió d'un anunci d'Amnistía Internacional... una altra vegada

De nou, el Ministeri d'Indústria obstaculitza l'emissió d'un anunci d'Amnistia Internacional, el que significa que no podrà emetre's en els canals nacionals de televisió i la majoria dels autonòmics. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç nega el caràcter de servei públic o interès benèfic de l'anunci i denega l'exempció de còmput publicitari.

Però, més enllà de la difusió d'un anunci concret, el que preocupa és que el govern consideri que l'anunci d'Amnistia Internacional no és d'interès social.

Com pot decidir-se que un espot que denuncia violacions de drets humans no és d'interès social? Si tracta dels drets humans, en aquest cas a Zimbabwe i Egipte, és de l'interès i ens concerneix a totes les persones que ens atrevim a somiar amb aconseguir un món més just i més lliure...

Més informació i vídeo censurat ací.

Apagada mundial per deixar respirar el planeta

Ni que sigui tard ens fem ressò de la campanya internacional per un estalvi energètic en forma d'apagada mundial dels llums i tots els aparells elèctrics avui 17 de setembre de les 21:50 a les 22:00 hora local (a cada lloc a una hora); només són 10 minuts però l'efecte pot ser molt gran.

Trobareu més informació ací.

Autodeterminació política i colonialisme

Oriol Vidal-Aparicio (periodista, politòleg i professor de la Constitució dels Estats Units a Phoenix) fa un raonament tan clar, senzill i curt de com s'entén el concepte d'autodeterminació per segons qui a la Talaia d'e-Criteri que el reproduim íntegrament a continuació:

Autodeterminació política i llibertat sexual
ORIOL VIDAL-APARICIO

La Constitució Espanyola, a l’article 1.2, es refereix al “poble espanyol” (en singular), al mateix temps que al preàmbul afirma l’existència de diversos “pobles d’Espanya” (en plural). Segons la Constitució, doncs, l’espanyol és un “poble de pobles”. Diu el preàmbul que aquests pobles (en plural) tenen “cultures i tradicions, llengües i institucions”. La Constitució no els anomena, però no és gens agosarat suposar que entre aquests pobles hi ha almenys el català. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent (que és Llei Orgànica de l’Estat espanyol) es refereix al “poble de Catalunya” i al “poble català”. Amb la llei espanyola a la mà, doncs, podem afirmar l’existència del poble català. Molt bé.

La Resolució 1514 (14/12/1960) de l’Assemblea General de les Nacions Unides afirma el principi “d’autodeterminació de tots els pobles”, un principi que més endavant es continua reconeguent com a “universal” i és especialment reafirmat per als pobles “sota dominació colonial i estrangera i subjugació forània” (resolució 3070, 30/11/1973). Aprofitant aquest èmfasi en el procés de descolonització, un dels arguments preferits de l’espanyolisme unionista sosté que el dret a l’autodeterminació no és aplicable al poble català perquè Catalunya “mai no ha estat una colònia d’Espanya” —ho va dir, sense anar més lluny, José Montilla (Avui, 27/10/2004). Igualment, Josep Piqué va dir que el dret a l’autodeterminació es limitava al “procés de descolonització” (Avui, 14/11/2004).

Tot i que sigui perfectament discutible, no cal ni tan sols discutir si Catalunya ha estat mai una colònia d’Espanya per rebatre aquest argument. Montilla o Piqué no només neguen l’universalitat que l’ONU atribueix al dret a l’autodeterminació dels pobles. El que afirmen és tan absurd com afirmar que el dret a la llibertat sexual només correspon a les dones que hagin estat violades. O que el dret a respirar només el podem exercir si algú ens intenta estrangular. L’afirmació és absurda per ella mateixa. No cal ni tan sols discutir si Catalunya ha estat mai violada o estrangulada.

[24/08/2008]

Què us sembla?

Ja tenen la Fórmula 1 a la Ciutat de València

Aquest cap de setmana és el GP de Fórmula 1 de la ciutat de València.

Finalment han tirat pel dret, com tenien previst des d'un bon començament, i es farà la cursa; ni que això impliqui carrers i barris tallats i soroll a dojo. Passant-se pel forro no ja les queixes de plataformes cíviques com Fórmula Verda, sinó també directives urbanístiques que exigeixen estudis d'impacte ambiental previs.

Amb aquesta gent sempre és igual!

Les nostres vacances

Aquest any també hem estat per la Plana (Baixa i Alta), a Moncofa i a Benicàssim. Vam fer una escapadeta a Albarrasí i la seua serra (molt recomanable) i finalment vam estar un altre cop per Sucaina, a l'Alt Millars, des d'on ens vam escapar a l'Alcalatén a fer el Penyagolosa. L'última setmana l'hem passada de càmping a la Vall Fosca, on hem gaudit d'unes temperatures ben fresques (la nit del 14 al 15 d'agost va nevar als cims).

Ací us deixem algunes imatges del que hem pogut veure.

Fins aviat!

'nem de vacances (enguany també toca)

Després d'un curs intens tornem a marxar de vacances que ja toca i ens les hem guanyades. Esperem fer alguna excursió que ja us comentarem.

Apa, Bon Estiu!

Tinc un somni: que un president espanyol tingui les agalles de posar fi al mercadeig d'armes que ens converteix en exportadors de mort

Traducció literal del discurs de Gervasio Sánchez, el passat 7 de maig, en el lliurament dels Premis Ortega i Gasset. Entre els centenars de presents la vicepresidenta del govern, diversos ministres i ex ministres, la presidenta de la Comunitat de Madrid, l'alcalde Madrid i el president del Senat. No obstant això no va ser publicat pel País ni per cap dels mitjans que patrocinen aquest premi.

Tret de rebelion.org

Estimats membres del jurat, senyores i senyors:

És per a mi un gran honor rebre el Premi Ortega i Gasset de Fotografia convocat per El País, diari on vaig publicar les meves fotos iniciàtiques d'Amèrica Llatina en la dècada dels vuitanta i els meus millors treballs realitzats en diferents conflictes del món durant la dècada dels noranta, molt especialment les fotografies que vaig prendre durant el setge de Sarajevo.

Vull donar les gràcies als responsables d'Heraldo d'Aragón, del Magazine de La Vanguardia i la Cadena Ser per respectar sempre el meu treball com periodista i permetre que els protagonistes de les meves històries, tantes vegades éssers humans extraviats en els claveguerams de la història, tinguin un espai on plorar i cridar.

No vull oblidar a les organitzacions humanitàries Intermon Oxfam, Mans Unides i Metges Sense Fronteres, la companyia DKV ASSEGURANCES i al meu editor Leopoldo Blume per recolzar-me sense fissures en els últims dotze anys i permetre que el projecte Vides Minades al que pertany la fotografia premiada tingui vida pròpia i un llarg recorregut que pot durar dècades.

Senyores i senyors, encara que només tinc un fill natural, Diego Sánchez, puc dir que com Martín Luther King, el gran somiador afroamericà assassinat fa 40 anys, també tinc altres quatre fills víctimes de les mines antipersona: la moçambiquesa Sofia Elface Fumo, a la qual vostès han conegut al costat de la seva filla Alia en la imatge premiada, que concentra tot el dolor de les víctimes, però també la bellesa de la vida i, sobretot, la incansable lluita per la supervivència i la dignitat de les víctimes, el cambotjà Sokheurm Man, el bosnià Adis Smajic i la petita colombiana Mónica Paola Ojeda, que es va quedar cega després de ser víctima d'una explosió als vuit anys.

Sí, són els meus quatre fills adoptius als quals he vist a la vora de la mort, he vist plorar, cridar de dolor, créixer, enamorar-se, tenir fills, arribar a la universitat.

Els asseguro que no hi ha res més bell al món que veure a una víctima de la guerra perseguir la felicitat.

És veritat que la guerra fon les nostres ments i ens roba els somnis, com es diu en la pel·lícula Contes de la lluna pàl·lida de Kenji Mizoguchi.

És veritat que les armes que circulen pels camps de batalla solen fabricar-se en països desenvolupats com el nostre, que va ser un gran exportador de mines en el passat i que avui dedica molt poc esforç a l'ajuda a les víctimes de les mines i al desminat.

És veritat que tots els governs espanyols des de l'inici de la transició encapçalats pels presidents Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero van permetre i permeten les vendes d'armes espanyoles a països amb conflictes interns o guerres obertes.

És veritat que en l'anterior legislatura s'ha duplicat la venda d'armes espanyoles al mateix temps que el president incidia en el seu missatge contra la guerra i que avui fabriquem quatre tipus distints de bombes de raïm el comportament de les quals en el terreny és similar al de les mines antipersona.

És veritat que em sento escandalitzat cada vegada que em topo amb armes espanyoles en els oblidats camps de batalla del tercer món i que m'avergonyeixo dels meus representants polítics.

Però com Martin Luther King em vull negar a creure que el banc de la justícia està en fallida, i com ell, jo també tinc un somni: que, per fi, un president d'un govern espanyol tingui les agalles suficients per a posar fi al silenciós mercadeig d'armes que converteix al nostre país, ens agradi o no, en un exportador de la mort.

Moltes gràcies.

Defensem la llengua!

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.

La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única que pot ser-li suposada als seus ciutadans.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.
Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!
Telecinco mai més!


PER SI NO HO SABEU, TELECINCO ÉS LÍDER D'AUDIÈNCIA A CATALUNYA; ELLS A CANVI D'AIXÒ S'ADHEREIXEN A UN MANIFEST QUE PRETÈN QUE EL CATALÀ (ENTRE ALTRES LLENGÜES) SIGUI RELEGAT I MENYSPREAT.
SI ELS CATALANS ENS UNÍSSIM PODRÍEM ACONSEGUIR FER-NOS RESPECTAR; EN EL SEU DIA HO VAM ACONSEGUIR AMB LA MARCA 'PASCUAL', ARA ÉS HORA D'IMPEDIR QUE AQUESTS FEIXISTES QUE NO ENTENEN EL QUE SIGNIFICA EL RESPECTE A UNA LLLENGUA IGUAL DE VÀLIDA QUE LA SEUA (AMB LA DIFERÈNCIA QUE ELLS ENS LA IMPOSEN A NOSALTRES), NI CONTEMPLEN UNA DIVERSITAT CULTURAL, ENS SEGUEIXIN PRENENT EL PÈL. JA ESTÀ BÉ QUE ENLLOC D'ESTAR- NOS AGRAÏTS, VAGIN EN CONTRA NOSTRA.
ES CREUEN QUE PODEN TRACTAR-NOS AIXÍ I QUE DAVANT D'UN ATAC CONTRA LA NOSTRA LLENGUA ENS QUEDAREM IGUAL?? DEMOSTREM-LOS QUE NO I QUE HAGIN DE RECTIFICAR!!

3 de juliol, dia sense bosses de plàstic

Gràcies a Cortsenc sabem que tenim un dia per reduir l'ús de bosses de plàstic. La crida que arriba des de la campanya "Catalunya lliure de bosses".

No sabem si sou dels que agafen un munt de bosses en sortir de la caixa del supermercat o dels que heu anat a una botiga i us han mirat extranyats per no voler la bossa de plàstic, bé perquè ja portàveu una bossa de roba o un carret o bé perquè us ho muntàveu d'alguna altra manera. En tot cas, bo és saber que hi ha campanyes que intenten sensibilitzar al respecte.

Esperem que ho aconsegueixin pel bé de tothom, inclòs el planeta.

150 anys de la teoria de l'evolució

El juny del 1858 el naturalista anglès Charles Darwin (1809-1882) rebé una carta del col·lega i compatriota Alfred Russel Wallace (1823-1913), tramesa des d'una illa del sud-est asiàtic. El jove Wallace hi exposava idees molt semblants a les desenvolupades per Darwin.

Al cap de pocs dies, l'1 de juliol (ahir va fer cent cinquanta anys, doncs), la Linnean Society de Londres presentava conjuntament les recerques de tots dos naturalistes i descobria al món la teoria de l'evolució, que capgirava la idea dominant sobre l'origen de les espècies, la humana inclosa.

El 24 de novembre de 1859 Darwin publicà 'L'origen de les espècies' (el títol complet era 'Sobre l'origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la preservació de les races més aptes en la lluita per la vida'), que reblava la teoria evolucionista.

El 2009, doncs, farà cent cinquanta anys de l'edició d'aquest llibre cabdal de la història de la ciència, i dos-cents del naixement de l'autor, aniversaris que seran commemorats a Anglaterra i a tot el món.

Esperem que aquests fets facin que s'imposi el seny i guanyin terreny als que volen ocultar el coneixement científic i fer prevaler d'altres interesos amagats.

Nova sentència judicial que equipara valencià i català

Fa temps que en vam parlar i avui ens n'hem assabentat per Vilaweb que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha acceptat el recurs de les universitats de València i d'Alacant contra l'ordre de la Conselleria de Cultura (?) del 2006 que no reconeixia la llicenciatura en filologia catalana per a acreditar el coneixement de la llengua a les oposicions als cossos de professors d'ensenyament secundari.

Amb això el TSJ valencià avala l'equiparació de valencià i català, com a estatutària i acadèmica. Com que aquesta és la quinzena sentència del TSJV que equipara el valencià amb el català (a més, hi ha la del Tribunal Constitucional i la del Suprem espanyols), les universitats consideraven que la conselleria havia desobeït la justícia, i ara el tribunal els dóna la raó.

Caldrà veure què fa ara la "suposada" Conselleria de Cultura.

Per Sant Joan a la Vall d'Aran

Tot i que ara no feia tant temps que no sortíem, aquest Sant Joan hem anat a veure com cremaven el Faro i les falles a Les, la veritat és que ens ha agradat molt tot el ritual que envolta la crema d'aquest tronc d'avet, amb els balls que hi tenien lloc mentre cremava, així com les dances amb les falles.

Us deixem algunes imatges tant de la crema de l'Haro com de l'excursió que vam fer l'endemà a Bordius, un poble abandonat no fa gaires anys.

Com podeu veure també vam trobar algun bolet, gràcies a les pluges d'aquesta primavera.

Esperem que us agradin!

AirBerlin, rectificació o boicot

Des d'e-criteri s'ha endegat una campanya per fer que AirBerlin rectifiqui la seua postura de menyspreu a la nostra llengua. Us encoratgem perquè en feu difusió i perquè envieu el correu que proposen a la responsable de relacions públiques de la companyia aèria i al president d'AirBerlin Ibèria, Álvaro Middelmann.

Aquí reproduïm part del manifest d'e-criteri:

"AirBerlin ha demostrat novament el seu menyspreu a la llengua catalana i a la nostra cultura. Ho ha fet aquest cop amb una editorial escrita pel president de la companyia a la revista que reparteixen als passatgers dels seus vols. La companyia alemana té seu a Mallorca i des d'allà fa anys que fa mans i mànigues per desprendre's d'allò que diuen que els fa tanta nosa: la catalanitat del territori i la seva gent. Tanmateix, no renuncien a fer negoci amb els nostres diners. És a dir, volen els nostres diners, volen el nostre paisatge i el seu atractiu turístic, però no ens volen a nosaltres. Cal dir-los clarament que si no hi ha una rectificació clara per part seva i un canvi radical en el seu tracte a la nostra llengua, hi haurà un boicot i campanyes de desprestigi per la seva companyia i el què ells mateixos representen."

Esperem que rectifiquin i que adoptin postures respectuoses amb la diversitat cultural d'aquest món.

València no és un circuit!

Encara que no aparega als mitjans (i menys als oficials), hi ha gent i col·lectius valencians que discrepen de les polítiques oficials de les diverses institucions, les quals lluny de treballar pels ciutadans només ho fan de cara a la galeria.

Així, les associacions següents estan...

Per una ciutat sostenible i habitable
COORDINADORA FÓRMULA VERDA, ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DEL LITORAL, ACCIÓ PEL CLIMA, VALÈNCIA EN BICI, ACCIÓ I REFLEXIÓ, ECOLOGISTES EN ACCIÓ, COMPROMÍS PEL TERRITORI

... i han elaborat el següent:


MANIFEST CIUTADÀ: www.formulaverda.com/adhesiones.html

10 RAONS CONTRA EL CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA I A FAVOR D'UNA CIUTAT SOSTENIBLE I UNA NOVA CULTURA URBANA



Els sotasignats, ciutadans i ciutadanes de València i altres ciutats d'Espanya, Europa i el món, manifestem la nostra oposició a la realització del CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA, per les raons següents:



1.- INFRASTRUCTURA: En la Comunitat Valenciana hi ha un circuit, de recent construcció, per a competicions de cotxes i motos, el Ricardo Tormo, a Xest, que podria adequar-se i millorar-se per a tindre un escenari permanent i de primer orde per a la F1.

2.- COSTOS SOCIALS : La inversió de diners públics en un negoci privat com la F1 és una decisió de les Administracions Valencianes que no respon a les prioritats socials dels barris de la ciutat; en especial als més pròxims al circuit, menys vistoses però més importants per a la majoria de la població.

3.- SEGURETAT: Els riscos de la F1 per a pilots, tècnics, públic i entorn es multipliquen quan les competicions es realitzen amb traçats sobre trames urbanes i s'inclouen infrastructures provisionals.

4.- URBANISME: El circuit urbà respon a superats models de mobilitat urbana (sustentats en l'ús intensiu del cotxe privat), ignora el PGOU, afecta zones habitades i àrees verdes de la ciutat (el llit del riu Túria) i és incompatible amb el desenvolupament equilibrat i sostenible del front marítim.

5.- MOBILITAT: El traçat, el muntatge i desmuntatge d'instal·lacions (durant setmanes o mesos) i la pròpia realització de l'esdeveniment ocasionen seriosos problemes en els accessos al Port i als Poblats Marítims, implicant greus trastorns de mobilitat per als habitants de la zona i per a tots els ciutadans i ciutadanes de València.

6.- MEDI AMBIENT: La realització del circuit urbà sent el País Valencià un dels territoris d'Europa que més s'allunya del compliment del Protocol de Kyoto i dels Acords de la UE, i sent València una de les ciutats de l'Estat que pateix una major contaminació atmosfèrica procedent del tràfic privat, evidència la total insensibilitat mediambiental tant de l'Ajuntament com de la Generalitat.

7.- CONTAMINACIÓ ACÚSTICA: València, una de les ciutats amb major nivell de contaminació acústica d'Europa, destaca per la permisivitat amb les que havien de ser situacions excepcionals, però que, per la seua repetició i freqüència, deixen de ser-ho. També en aquest cas els bòlids que superen els 120 decibels es convertiran en companyia habitual en repetides i diverses ocasions al llarg de l'any.

8.- CULTURA URBANA I EDUCACIÓ: La realització del circuit urbà és una apologia de la velocitat i un menyspreu a la cultura no sols urbana, sinó també humana al començament del segle XXI, quan els polítics i tècnics més sensats d'Europa i tot el món estan fomentant la sostenibilitat de les ciutats, potenciant el transport públic, limitant l'ús del vehicle privat, i defenent l'espai públic. Les activitats del circuit urbà suposen un retrocés educatiu cap a la conducció agressiva i la violència vial al lligar en l'imaginari ciutadà, sobretot dels joves, ciutat i velocitat. Esta il·lògica associació d'idees està en l'origen de les carreres il·legals i del "terrorisme suïcida" vial que es produeix en els carrers de diferents ciutats.

9.- PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Davant de la forma com les autoritats locals i autonòmiques han gestionat el circuit urbà (submisa davant de les exigències dels patrons del milionari negoci de la F1 i sorda davant de les reivindicacions dels ciutadans i la constitucional sol·licitud d'informació), el present Manifest reivindica la participació ciutadana a favor de la democràcia i el respecte a l'altre.

10.- COMPLIMENT DE LA LEGALITAT: El decret del 8 de febrer pel qual el Consell regula la Fórmula 1,constituïx tot un estat d'excepció ambiental, vulnerant un total de 8 lleis distintes. Mai abans en la història de la democràcia espanyola s'havien reduït un conjunt tan nombrós de garanties jurídiques de l'Estat de Dret amb esta brevetat.


En síntesi i per totes les raons anteriors, la nostra radical oposició al CIRCUIT URBÀ DE FÓRMULA 1 A VALÈNCIA. No tant a l'espectacle en sí, sinó al model de vida i de cultura urbana que representa, aliè als desafiaments mediambientals i energètics del segle XXI i als nous horitzons de producció, consum i benestar sostenibles, compartits i solidaris que volem per als nostres fills i néts.


Col·laboreu amb ells i adheriu-vos al manifest.

D'Àger a la Règola

Després d'unes setmanes sense sortir de casa per la pluja o per altres motius, aquest diumenge vam anar d'excursió amb família. Com podeu observar a les imatges, el dia no estava gens clar, vam sortir d'Àger sense pluja, però pel camí ens va ploure intermitentment, i vam arribar a la Règola amb una pluja considerable. De tota manera va pagar la pena.

Tira Ecol en català

Ací teniu una vinyeta de la tira Ecol que setmanalment tradueixen al fòrum de SomGNU. Aquesta setmana va de la guerra de formats.

Manifest blocaire contra el transvassament

Com que qualsevol nova cultura de l'aigua passa per no fer cap transvassament i qualsevol connexió entre conques ho és per definició, recolzem el que diuen a l'Ebresfera i subscrivim totalment el seu:

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

Per fi... 'nem d'excursió

Aprofitant el pont de l'1 de maig (sí, vam tenir la sort de fer-ne), vam anar dos dies a la Serra d'Irta, al nord del País Valencià, entre Alcossebre i Peníscola.

Feia molts anys que teníem ganes d'anar-hi i per fi ho hem aconseguit.

Amb aquesta entrada el bloc recupera el sentit del seu nom que fa tant temps que tenia perdut. Veurem quant dura.

Us deixem algunes imatges del viatge.