dijous, d’octubre 30, 2008
Alliberada la versió estable d'ubuntu 8.10
dissabte, d’octubre 25, 2008
Correllengua 2008 a Lleida

Fins llavors!
dilluns, d’octubre 20, 2008
Excursions pendents
dimarts, d’octubre 14, 2008
Dia d'Acció Blocaire
dimarts, d’octubre 07, 2008
Comunicat de premsa de la Lliga per la Laïcitat
Davant la sentència promulgada pel Tribunal Suprem espanyol, posicionant-se en contra del dret de cancel·lació de les inscripcions als llibres de baptisme, i en tant que això, fallant a favor del recurs presentat per l’Arquebisbat de València,
- Els llibres de baptisme són fitxers de dades utilitzades per l’Església Catòlica a l’hora de justificar l’estat de la seva afiliació davant l’Administració Pública, i en funció de la mateixa, sol·licitar l’import econòmic pertinent, tal com marca l’Acord d’Afers Econòmics entre l’Estat i
- L’apostasia és l’acció que algú realitza per abandonar una religió concreta. De res no serveix que aquelles persones que lliurement decideixen apostatar de l’Església Catòlica no se’ls cancel·li la seva inscripció al llibre de baptisme. Se’ls continuarà considerant part de l’Església i per tant estaran contribuint, contra la seva voluntat, a quantificar el nombre de creients registrats.
- La sentència del Tribunal Suprem eximeix l’Església d’una directiva europea sobre la protecció de dades personals. Aquesta, per tant, gaudeix d’una situació privilegiada envers la resta d’organitzacions socials.
- No deixa de ser inquietant que l’obertura de l’any judicial, amb la presència del rei Juan Carlos I i el ministre de Justícia Fernández Bermejo, comencés amb l’anomenada “ Misa de Apertura de Tribunales” oficiada per l’arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, el passat 29 de setembre, deixant en entredit la neutralitat del poder judicial.
Per tot l’expressat,
- Es revisi la sentència del Tribunal Suprem, garantint el dret de llibertat de consciència i religió, recollit per
- Es garanteixi el dret a l’apostasia pública, com un pas més de normalització d’una societat moderna, democràtica i respectuosa amb la consciència de tothom i de cadascun dels ciutadans.
- El tracte cap a l’Església catòlica per part dels diferents poders estatals s’administri pel dret civil, sense discriminacions ni privilegis de cap tipus. Denunciem que una vegada més es claudica davant els interessos de la jerarquia catòlica.
- Es derogui el concordat amb
La laïcitat treballa per la defensa d’una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia. Per això, és impensable que la pràctica laica faci proselitisme per una o altra religió. L’apostasia és un exercici individual, de la mateixa forma com ho és creure en una religió concreta. La laïcitat és aquell marc on les persones creients, atees o agnòstiques es relacionen entre si, sense que cap de les diferents opcions prevalgui per sobre de les altres.
Barcelona, 06 d’octubre del 2008
Lluís Monerris
Coordinador general
Lliga per
C. Avinyó, 44, 1r pis
08002 Barcelona
tel. 93 601 16 41
fax 93 601 16 40
dissabte, d’octubre 04, 2008
Education for Citizenship and Human Rights
A més de la carta oberta que ha dirigit Escola Valenciana al Conseller d'Educació i que publicàvem ahir, hi ha molta més gent que s'està mobilitzant (com ara la Plataforma Per l'Ensenyament Públic) i que esperem que aconsegueixin que aquesta frivolitat amb interès partidista els esclati als morros i acabi amb la dimissió del Conseller Font de Mora (i per extensió de tot el Govern).
Estarem atents a propers esdeveniments.
dijous, d’octubre 02, 2008
Carta oberta al Conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana
2) El Disseny Particular on es determina en quina llengua es realitzen els aprenentatges és responsabilitat dels centres, que són els que, d’acord amb el seu propi context, han de garantir pels seus alumnes un domini equilibrat de les dues llengües oficials i un coneixement apropiat d’una llengua estrangera. Això no pot ser fruit d’ocurrències, improvisacions o paripés sinó d’una anàlisi del context social, escolar i dels recursos dels que disposa el centre tan materials com personals.
3) A hores d’ara, el domini equilibrat de les dues llengües oficials, és un objectiu que està lluny de complir-se i que constitueix un greu incompliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que enguany compleix 25 anys. Aquesta trista realitat hauria de preocupar més la Conselleria que vosté dirigeix propiciant les actuacions correctores precises.
4) La necessitat de “traductors anglés-valencià” per a l’assignatura d’educació per la ciutadania manifesta el fracàs de la política educativa de la Conselleria en matèria d’aprenentatge de llengües. Als instituts no caldrien traductors si es garantira una bona planificació del’aprenentatge de l’anglés des d’infantil.
5) Els mestres i professors volem ser tractats com a professionals i no com a herois que és el qualificatiu tan poc apropiat que vosté utilitza per a referir-se als 11 professors que han accedit a impartir l’Education for Citizenship and Human Rights.
Som professionals els mestres que reclamem instal·lacions dignes pel nostre alumnat i que denunciem els barracons en què s’escolaritzen milers d’alumnes...
Som professionals els mestres que no qüestionem l’aprenentatge de l’anglés sinó la manera en què s’introdueix. L’edat dels xiquets, els recursos, l’experimentació, la metodologia, el temps d’exposició, i la formació del professorat són elements que els centres sospesem per a construir els nostres projectes. A l’altre extrem se situa el projecte de Conselleria “Education for Citizenship and Human Rights” que constitueix una burla o una manca de plantejaments reflexius sobre el com hauria de ser l’aprenentatge de llengües i encara més sobre l’educació plurilingüe.
Som professionals els mestres que plantegem alternatives per a garantir una adequada acollida de l’alumnat nouvingut que en molts centres de la comarca representen més del 50% i que requereix una atenció educativa diferent a l’ordinària...
A les escoles, la professionalitat la mesurem en funció de les respostes que som capaços de donar a les necessitats reals del nostre alumnat. Aquests són els indicadors que ens permeten avançar cap a models de qualitat. Els i les professionals de l’ensenyament no som ni volem ser herois. Les ocurrències, els desgavells i l’il·lusionari pedagògic al qual pertany el seu projecte “Education for Citizenship and Human Rights” no formen part dels nostres protocols d’actuació...
A partir d'aquí jutgeu vosaltres...