dijous, de juliol 17, 2008

'nem de vacances (enguany també toca)

Després d'un curs intens tornem a marxar de vacances que ja toca i ens les hem guanyades. Esperem fer alguna excursió que ja us comentarem.

Apa, Bon Estiu!

dimarts, de juliol 08, 2008

Tinc un somni: que un president espanyol tingui les agalles de posar fi al mercadeig d'armes que ens converteix en exportadors de mort

Traducció literal del discurs de Gervasio Sánchez, el passat 7 de maig, en el lliurament dels Premis Ortega i Gasset. Entre els centenars de presents la vicepresidenta del govern, diversos ministres i ex ministres, la presidenta de la Comunitat de Madrid, l'alcalde Madrid i el president del Senat. No obstant això no va ser publicat pel País ni per cap dels mitjans que patrocinen aquest premi.

Tret de rebelion.org

Estimats membres del jurat, senyores i senyors:

És per a mi un gran honor rebre el Premi Ortega i Gasset de Fotografia convocat per El País, diari on vaig publicar les meves fotos iniciàtiques d'Amèrica Llatina en la dècada dels vuitanta i els meus millors treballs realitzats en diferents conflictes del món durant la dècada dels noranta, molt especialment les fotografies que vaig prendre durant el setge de Sarajevo.

Vull donar les gràcies als responsables d'Heraldo d'Aragón, del Magazine de La Vanguardia i la Cadena Ser per respectar sempre el meu treball com periodista i permetre que els protagonistes de les meves històries, tantes vegades éssers humans extraviats en els claveguerams de la història, tinguin un espai on plorar i cridar.

No vull oblidar a les organitzacions humanitàries Intermon Oxfam, Mans Unides i Metges Sense Fronteres, la companyia DKV ASSEGURANCES i al meu editor Leopoldo Blume per recolzar-me sense fissures en els últims dotze anys i permetre que el projecte Vides Minades al que pertany la fotografia premiada tingui vida pròpia i un llarg recorregut que pot durar dècades.

Senyores i senyors, encara que només tinc un fill natural, Diego Sánchez, puc dir que com Martín Luther King, el gran somiador afroamericà assassinat fa 40 anys, també tinc altres quatre fills víctimes de les mines antipersona: la moçambiquesa Sofia Elface Fumo, a la qual vostès han conegut al costat de la seva filla Alia en la imatge premiada, que concentra tot el dolor de les víctimes, però també la bellesa de la vida i, sobretot, la incansable lluita per la supervivència i la dignitat de les víctimes, el cambotjà Sokheurm Man, el bosnià Adis Smajic i la petita colombiana Mónica Paola Ojeda, que es va quedar cega després de ser víctima d'una explosió als vuit anys.

Sí, són els meus quatre fills adoptius als quals he vist a la vora de la mort, he vist plorar, cridar de dolor, créixer, enamorar-se, tenir fills, arribar a la universitat.

Els asseguro que no hi ha res més bell al món que veure a una víctima de la guerra perseguir la felicitat.

És veritat que la guerra fon les nostres ments i ens roba els somnis, com es diu en la pel·lícula Contes de la lluna pàl·lida de Kenji Mizoguchi.

És veritat que les armes que circulen pels camps de batalla solen fabricar-se en països desenvolupats com el nostre, que va ser un gran exportador de mines en el passat i que avui dedica molt poc esforç a l'ajuda a les víctimes de les mines i al desminat.

És veritat que tots els governs espanyols des de l'inici de la transició encapçalats pels presidents Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero van permetre i permeten les vendes d'armes espanyoles a països amb conflictes interns o guerres obertes.

És veritat que en l'anterior legislatura s'ha duplicat la venda d'armes espanyoles al mateix temps que el president incidia en el seu missatge contra la guerra i que avui fabriquem quatre tipus distints de bombes de raïm el comportament de les quals en el terreny és similar al de les mines antipersona.

És veritat que em sento escandalitzat cada vegada que em topo amb armes espanyoles en els oblidats camps de batalla del tercer món i que m'avergonyeixo dels meus representants polítics.

Però com Martin Luther King em vull negar a creure que el banc de la justícia està en fallida, i com ell, jo també tinc un somni: que, per fi, un president d'un govern espanyol tingui les agalles suficients per a posar fi al silenciós mercadeig d'armes que converteix al nostre país, ens agradi o no, en un exportador de la mort.

Moltes gràcies.

dilluns, de juliol 07, 2008

Defensem la llengua!

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.

La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única que pot ser-li suposada als seus ciutadans.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.
Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!
Telecinco mai més!


PER SI NO HO SABEU, TELECINCO ÉS LÍDER D'AUDIÈNCIA A CATALUNYA; ELLS A CANVI D'AIXÒ S'ADHEREIXEN A UN MANIFEST QUE PRETÈN QUE EL CATALÀ (ENTRE ALTRES LLENGÜES) SIGUI RELEGAT I MENYSPREAT.
SI ELS CATALANS ENS UNÍSSIM PODRÍEM ACONSEGUIR FER-NOS RESPECTAR; EN EL SEU DIA HO VAM ACONSEGUIR AMB LA MARCA 'PASCUAL', ARA ÉS HORA D'IMPEDIR QUE AQUESTS FEIXISTES QUE NO ENTENEN EL QUE SIGNIFICA EL RESPECTE A UNA LLLENGUA IGUAL DE VÀLIDA QUE LA SEUA (AMB LA DIFERÈNCIA QUE ELLS ENS LA IMPOSEN A NOSALTRES), NI CONTEMPLEN UNA DIVERSITAT CULTURAL, ENS SEGUEIXIN PRENENT EL PÈL. JA ESTÀ BÉ QUE ENLLOC D'ESTAR- NOS AGRAÏTS, VAGIN EN CONTRA NOSTRA.
ES CREUEN QUE PODEN TRACTAR-NOS AIXÍ I QUE DAVANT D'UN ATAC CONTRA LA NOSTRA LLENGUA ENS QUEDAREM IGUAL?? DEMOSTREM-LOS QUE NO I QUE HAGIN DE RECTIFICAR!!

dijous, de juliol 03, 2008

3 de juliol, dia sense bosses de plàstic


Gràcies a Cortsenc sabem que tenim un dia per reduir l'ús de bosses de plàstic. La crida que arriba des de la campanya "Catalunya lliure de bosses".

No sabem si sou dels que agafen un munt de bosses en sortir de la caixa del supermercat o dels que heu anat a una botiga i us han mirat extranyats per no voler la bossa de plàstic, bé perquè ja portàveu una bossa de roba o un carret o bé perquè us ho muntàveu d'alguna altra manera. En tot cas, bo és saber que hi ha campanyes que intenten sensibilitzar al respecte.

Esperem que ho aconsegueixin pel bé de tothom, inclòs el planeta.


dimecres, de juliol 02, 2008

150 anys de la teoria de l'evolució

El juny del 1858 el naturalista anglès Charles Darwin (1809-1882) rebé una carta del col·lega i compatriota Alfred Russel Wallace (1823-1913), tramesa des d'una illa del sud-est asiàtic. El jove Wallace hi exposava idees molt semblants a les desenvolupades per Darwin.

Al cap de pocs dies, l'1 de juliol (ahir va fer cent cinquanta anys, doncs), la Linnean Society de Londres presentava conjuntament les recerques de tots dos naturalistes i descobria al món la teoria de l'evolució, que capgirava la idea dominant sobre l'origen de les espècies, la humana inclosa.

El 24 de novembre de 1859 Darwin publicà 'L'origen de les espècies' (el títol complet era 'Sobre l'origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la preservació de les races més aptes en la lluita per la vida'), que reblava la teoria evolucionista.

El 2009, doncs, farà cent cinquanta anys de l'edició d'aquest llibre cabdal de la història de la ciència, i dos-cents del naixement de l'autor, aniversaris que seran commemorats a Anglaterra i a tot el món.

Esperem que aquests fets facin que s'imposi el seny i guanyin terreny als que volen ocultar el coneixement científic i fer prevaler d'altres interesos amagats.


Nova sentència judicial que equipara valencià i català

Fa temps que en vam parlar i avui ens n'hem assabentat per Vilaweb que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha acceptat el recurs de les universitats de València i d'Alacant contra l'ordre de la Conselleria de Cultura (?) del 2006 que no reconeixia la llicenciatura en filologia catalana per a acreditar el coneixement de la llengua a les oposicions als cossos de professors d'ensenyament secundari.

Amb això el TSJ valencià avala l'equiparació de valencià i català, com a estatutària i acadèmica. Com que aquesta és la quinzena sentència del TSJV que equipara el valencià amb el català (a més, hi ha la del Tribunal Constitucional i la del Suprem espanyols), les universitats consideraven que la conselleria havia desobeït la justícia, i ara el tribunal els dóna la raó.

Caldrà veure què fa ara la "suposada" Conselleria de Cultura.